Aquest cap de setmana és Festa Major a Tavertet, una població amb uns cinquanta residents tot l’any, encara que n’hi ha 158 de censats.
M’imagino que molts hi heu estat, però, per qui no ho conegui l’aconsello fer-hi una escapada. Es troba sobre el pantà de Sau, a uns trenta quilòmetres de Vic, en direcció a Olot, desviant-se a l’Esquirol (Sta. Ma. de Corcó).
Avui hi hem estat i, com moltes vegades fem, hem anat a dinar al restaurant Can Baumes, on es menja molt bé. No vull pas dir que als altres restaurants no s’hi pugui menjar bé, però us parlo del que conec.
Recordo el Tavertet d’ara fa més de quaranta anys i evidentment no és el mateix. En aquells moments Tavertet estava molt mal comunicat, ja que la carretera actual s’acabava al pla de Can Codina, molt a prop de l’Esquirol i també de Cantonigròs.
Nosaltres anàvem a Tavertet des de Cantonigròs, on hi passàvem els estius. Era un camí de bons records: les fonts, la pedra-elefant, on sempre hi fèiem parada... No es veia Tavertet fins que no hi eres a sobre. No hi havia massa cases i poques persones al carrer.
Anàvem a beure llimonada Ibersol a casa de l’Alcalde, i li compràvem “tofolets”. La coca també era molt bona, amb gust d’anís. El meu cosí era el rector del poble, i
vivia amb la seva mare, la tieta Antònia. Sempre els anàvem a fer una visita i alguna vegada ens hi quedàvem a dormir.
De tornada, perquè no se’ns fes tan feixuc el camí, esperàvem que el de Can Baró tornés de treballar del camp, i ens pujava amb la seva DKW fins al pla de Can Codina. Des d’allà, el camí fins a Cantonigròs era molt curt.
Tavertet ha canviat molt, però s’han esforçat per aconseguir un poble net, endreçat, amb una
construcció que respectés l’entorn. El material que es veu és la pedra i la fusta.
Des de Tavertet es pot anar a Rupit, passant per l’Avenc. Desconec com està el camí. Hi havia la previsió d’obrir el trànsit de vehicles i d’aquesta manera evitar que Tavertet fos un cul de sac.
I per acabar la meva propaganda de Tavertet, sapigueu que a Tavertet s’hi pot dormir, ja que hi ha un parell o tres de cases rurals. Si no hi heu estat, us animo a visitar-ho.
M’imagino que molts hi heu estat, però, per qui no ho conegui l’aconsello fer-hi una escapada. Es troba sobre el pantà de Sau, a uns trenta quilòmetres de Vic, en direcció a Olot, desviant-se a l’Esquirol (Sta. Ma. de Corcó).
Avui hi hem estat i, com moltes vegades fem, hem anat a dinar al restaurant Can Baumes, on es menja molt bé. No vull pas dir que als altres restaurants no s’hi pugui menjar bé, però us parlo del que conec.
Recordo el Tavertet d’ara fa més de quaranta anys i evidentment no és el mateix. En aquells moments Tavertet estava molt mal comunicat, ja que la carretera actual s’acabava al pla de Can Codina, molt a prop de l’Esquirol i també de Cantonigròs.
Nosaltres anàvem a Tavertet des de Cantonigròs, on hi passàvem els estius. Era un camí de bons records: les fonts, la pedra-elefant, on sempre hi fèiem parada... No es veia Tavertet fins que no hi eres a sobre. No hi havia massa cases i poques persones al carrer.
Anàvem a beure llimonada Ibersol a casa de l’Alcalde, i li compràvem “tofolets”. La coca també era molt bona, amb gust d’anís. El meu cosí era el rector del poble, i
vivia amb la seva mare, la tieta Antònia. Sempre els anàvem a fer una visita i alguna vegada ens hi quedàvem a dormir.De tornada, perquè no se’ns fes tan feixuc el camí, esperàvem que el de Can Baró tornés de treballar del camp, i ens pujava amb la seva DKW fins al pla de Can Codina. Des d’allà, el camí fins a Cantonigròs era molt curt.
Tavertet ha canviat molt, però s’han esforçat per aconseguir un poble net, endreçat, amb una
construcció que respectés l’entorn. El material que es veu és la pedra i la fusta. Des de Tavertet es pot anar a Rupit, passant per l’Avenc. Desconec com està el camí. Hi havia la previsió d’obrir el trànsit de vehicles i d’aquesta manera evitar que Tavertet fos un cul de sac.
I per acabar la meva propaganda de Tavertet, sapigueu que a Tavertet s’hi pot dormir, ja que hi ha un parell o tres de cases rurals. Si no hi heu estat, us animo a visitar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada