Carregar-se el món casteller quan acaba de passar una desgràcia com la de Mataró seria, probablement, una reacció en calent i poc reflexiva que només s’explicaria pel dolor que ocasiona un fet luctuós, com ha estat la mort de la Mariona, dels Capgrossos. Una nena de dotze anys que, com a pare que sóc, entenc que haurà deixat un enorme buit a la seva família.
Convindria analitzar a fons les possibilitats d’evitar desgràcies com la de Mataró, encara que percentualment el risc sigui molt baix. L’estadística orienta però no et retorna la vida dels que l’han perdut. La possibilitat d’actuar amb casc que protegeixi de cops de cap mortals, és una mesura que pot esdevenir efectiva i d’obligat compliment. És cert que s’ha d’estudiar a fons, i no n’hi ha prou en obligar a portar-lo, però, de la mateixa manera que es va imposar l’obligatorietat del cinturó de seguretat als cotxes, després de recomanacions i estudis, podem arribar a la conclusió que el seu ús és una garantia.
La gent que em coneix sap molt bé que no sóc gens aficionat al món casteller. L’accepto i entenc que pugui despertar passions a molta gent. Es tracta d’una activitat tradicional a una part del territori català, que anat entrant a ciutats i pobles sense tradició, amb molt bona acceptació. Tinc amics dins el món casteller, i amb alguns havíem parlat del nivell de risc de successos com el d’enguany a les Santes. No se m’acudiria mai actuar en contra de la festa, però sí que demanaria esforços per evitar la pèrdua d’una vida, que és el més sagrat que tenim, i quan això passa i, a més, es tracta d’una noia de dotze anys, no hi ha res que t’estalviï el dolor per la desgràcia.
El món casteller ha decidit suspendre tots els actes del cap de setmana, en senyal de dol. L’alcaldessa accidental de Mataró ha decretat tres dies de dol a la ciutat. No podem fer res més que acompanyar en el dolor als familiars i amics de la Mariona i, a qui correspongui, demanar-li que treballi a fons les mesures de seguretat, perquè la festa continuï amb les màximes garanties.
Convindria analitzar a fons les possibilitats d’evitar desgràcies com la de Mataró, encara que percentualment el risc sigui molt baix. L’estadística orienta però no et retorna la vida dels que l’han perdut. La possibilitat d’actuar amb casc que protegeixi de cops de cap mortals, és una mesura que pot esdevenir efectiva i d’obligat compliment. És cert que s’ha d’estudiar a fons, i no n’hi ha prou en obligar a portar-lo, però, de la mateixa manera que es va imposar l’obligatorietat del cinturó de seguretat als cotxes, després de recomanacions i estudis, podem arribar a la conclusió que el seu ús és una garantia.
La gent que em coneix sap molt bé que no sóc gens aficionat al món casteller. L’accepto i entenc que pugui despertar passions a molta gent. Es tracta d’una activitat tradicional a una part del territori català, que anat entrant a ciutats i pobles sense tradició, amb molt bona acceptació. Tinc amics dins el món casteller, i amb alguns havíem parlat del nivell de risc de successos com el d’enguany a les Santes. No se m’acudiria mai actuar en contra de la festa, però sí que demanaria esforços per evitar la pèrdua d’una vida, que és el més sagrat que tenim, i quan això passa i, a més, es tracta d’una noia de dotze anys, no hi ha res que t’estalviï el dolor per la desgràcia.
El món casteller ha decidit suspendre tots els actes del cap de setmana, en senyal de dol. L’alcaldessa accidental de Mataró ha decretat tres dies de dol a la ciutat. No podem fer res més que acompanyar en el dolor als familiars i amics de la Mariona i, a qui correspongui, demanar-li que treballi a fons les mesures de seguretat, perquè la festa continuï amb les màximes garanties.
2 comentaris:
Ja fa anys que em preguntava com és que, mentre que a les colònies i escoles se'ns demanen tantes i tantes mides de seguretat per fer qualsevol cosa, en una activitat com aquesta la participació infantil no comportés més mesures. Certament les coses no acostumen a passar fins que passen, però no deixa de ser, és miri com és miri, una activitat una mica -o molt- arriscada. De vegades manifestava els meus dubtes a gent d'aquest món que em solien respondre que no passava mai res i que eren manies meves, fins que ha passat. Moltes coses tenen riscos, però quan aquests afecten els infants les coses s'han de mesurar molt seriosament.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1287253
No em demaneu de quan és la notícia del link de dalt perquè no veig on està datada, tot i que crec que és d'almenys fa un any, però sembla que fa temps que se'n parla de posar casc.
Publica un comentari a l'entrada