Han passat gairebé vuit dies des de l’ocupació de les pistes del Prat de Llobregat per part de treballadors d’Iberia, i encara no n’havia parlat. De fet se n’han dit moltes coses i he estat d’acord amb la majoria d’elles. Ja no parlo de vaga sinó d’ocupació salvatge de les pistes d’aterratge de l’aeroport.
Entre tots els comentaris i denúncies s’ha fet un repartiment exhaustiu de culpes que, arriba un moment, ja no saps qui té raó i qui no en té. De totes maneres hi ha força consens en la crítica als treballadors per la seva acció. Algú, fins i tot, ha dit que es va fer a esquena dels sindicats.
Si m’he decidit a escriure sobre el tema ha estat per la notícia que es donava avui a la televisió, sobre el desconeixement, per part dels treballadors, de la clàusula de subrogació. M’ha sorprès, ja que em creia que un tema com aquest havia de ser conegut per tothom. No sé si és culpa dels sindicats de no haver-ho informat als treballadors, o bé dels treballadors per no estar prou interessats en conèixer allò que els afecta.
Aquí podríem entrar a parlar sobre l’existència dels sindicats i el nombre de treballadors que avui dia hi estan afiliats. Desconec els percentatges i aniria bé que algú m’ho pogués comentar, però en temo que el nombre d’afiliats deu ser molt baix, encara que, al moment dels conflictes, siguin aquests els interlocutors amb l’empresa.
No m’imagino que els sindicalistes del personal de terra d’Iberia desconeguessin l’existència de la clàusula de subrogació, i si és així, per què no en varen dir res? Potser ja els anava bé la mobilització espontània (?) cap a les pistes? Els treballadors que varen protagonitzar l’ocupació, eren conscients del que estaven fent?
Algun dels treballadors s’ha justificat dient que feia 10 anys que tenien problemes, però a ningú se li escapa que això no justifica la seva acció. Tenim la sort que al nostre país, com no havia de ser d’una altra manera, està contemplat el dret de vaga, i també queda ben definida la manera de procedir. Potser el que ens falta, i en el cas dels treballadors d’Iberia al Prat de Llobregat s’ha demostrat, és conèixer millor els nostres drets i les nostres obligacions, i probablement hauríem de confiar més en els mecanismes democràtics i representatius del nostre sistema, i una conclusió podria ser la d’afiliar-se als sindicats.
Se’m fa difícil endevinar si hi haurà sanció pel comportament d’uns quants treballadors d’Iberia. Tampoc sé si el màxim responsable de les forces de seguretat i vigilància de l’aeroport, serà destituït per no haver ordenat cap actuació. El que tots coneixem és el ridícul més gros que l’aeroport internacional de Catalunya va oferir a tot el món, i els inconvenients que varen patir moltes persones. A casa nostra, quan qui ha de rebre és un peix gros, no acostuma a passar res; quan són els ciutadans de carrer, en aquest cas els treballadors d’Iberia, el resultat sol ser diferent.
I els partits de l’oposició... com sempre i com fan tots, aprofitant l’ocasió per dir pestes del govern de torn. Els perjudicats, però... els ciutadans.
Entre tots els comentaris i denúncies s’ha fet un repartiment exhaustiu de culpes que, arriba un moment, ja no saps qui té raó i qui no en té. De totes maneres hi ha força consens en la crítica als treballadors per la seva acció. Algú, fins i tot, ha dit que es va fer a esquena dels sindicats.
Si m’he decidit a escriure sobre el tema ha estat per la notícia que es donava avui a la televisió, sobre el desconeixement, per part dels treballadors, de la clàusula de subrogació. M’ha sorprès, ja que em creia que un tema com aquest havia de ser conegut per tothom. No sé si és culpa dels sindicats de no haver-ho informat als treballadors, o bé dels treballadors per no estar prou interessats en conèixer allò que els afecta.
Aquí podríem entrar a parlar sobre l’existència dels sindicats i el nombre de treballadors que avui dia hi estan afiliats. Desconec els percentatges i aniria bé que algú m’ho pogués comentar, però en temo que el nombre d’afiliats deu ser molt baix, encara que, al moment dels conflictes, siguin aquests els interlocutors amb l’empresa.
No m’imagino que els sindicalistes del personal de terra d’Iberia desconeguessin l’existència de la clàusula de subrogació, i si és així, per què no en varen dir res? Potser ja els anava bé la mobilització espontània (?) cap a les pistes? Els treballadors que varen protagonitzar l’ocupació, eren conscients del que estaven fent?
Algun dels treballadors s’ha justificat dient que feia 10 anys que tenien problemes, però a ningú se li escapa que això no justifica la seva acció. Tenim la sort que al nostre país, com no havia de ser d’una altra manera, està contemplat el dret de vaga, i també queda ben definida la manera de procedir. Potser el que ens falta, i en el cas dels treballadors d’Iberia al Prat de Llobregat s’ha demostrat, és conèixer millor els nostres drets i les nostres obligacions, i probablement hauríem de confiar més en els mecanismes democràtics i representatius del nostre sistema, i una conclusió podria ser la d’afiliar-se als sindicats.
Se’m fa difícil endevinar si hi haurà sanció pel comportament d’uns quants treballadors d’Iberia. Tampoc sé si el màxim responsable de les forces de seguretat i vigilància de l’aeroport, serà destituït per no haver ordenat cap actuació. El que tots coneixem és el ridícul més gros que l’aeroport internacional de Catalunya va oferir a tot el món, i els inconvenients que varen patir moltes persones. A casa nostra, quan qui ha de rebre és un peix gros, no acostuma a passar res; quan són els ciutadans de carrer, en aquest cas els treballadors d’Iberia, el resultat sol ser diferent.
I els partits de l’oposició... com sempre i com fan tots, aprofitant l’ocasió per dir pestes del govern de torn. Els perjudicats, però... els ciutadans.
1 comentari:
Amb tot el cacao muntat, més d'un hauria de començar les vacances al carrer.
Publica un comentari a l'entrada