Acabem l’any i cal enllestir el pressupost de 2006, que hauria d’entrar en vigor a 1 de gener. A la nostra vila però, no s’acostuma a iniciar l’any amb el pressupost aprovat. Això em fa pensar amb la gent que no és mai puntual a les cites, o amb els molestos deu minuts de “cortesia” abans de començar un acte (més aviat són deu minuts de descortesia cap a la gent que arriba a l’hora). Tot plegat una mostra del desmanec de la cosa pública i que seria bo que s’hi donés una solució, a més, enguany l’equip de govern haurà de pactar un pressupost amb les forces de l’oposició. Aquesta dificultat motivada per la sortida del govern de Lluís Blanchar, s’ha suavitzat darrerament amb la constatació que l’oposició no actua de manera compacta, i ara sembla més fàcil arribar a un acord entre el govern i alguna de les formacions municipals de l’oposició.
La negociació del pressupost, que és la base econòmica sobre la qual se sustenta qualsevol activitat pública, hauria d’interessar a més ciutadans, fins i tot als més “passotes” i menys motivats per a la cosa pública. També als desencisats i als incrèduls. La determinació del pressupost condicionarà la política municipal del proper any. És per això que el pressupost hauria de ser el reflex d’allò que vol fer l’equip de govern i convindria que la seva tramitació i explicació fos el màxim de transparent i entenedora perquè tothom pogués veure en què es destinaran els recursos locals, el 70% dels quals surten de les nostres butxaques.
Per explicar-ho d’una manera entenedora per aquelles persones menys avesades en termes pressupostaris, el Pressupost és l’exposició més o menys detallada dels ingressos que l’Ajuntament rebrà durant un any i les despeses que podrà realitzar en el mateix període de temps, i una de les condicions claus és que la previsió inicial de despeses no podrà superar la d’ingressos.
Els ingressos, a grans trets, procedeixen dels impostos, taxes i preus públics, que es varen aprovar inicialment a primers de novembre, i de les transferències que ens puguin arribar d’altres administracions: la Diputació, la Generalitat, l’Estat… o entitats privades.
Les despeses, per la seva banda, les podríem agrupar en quatre grans blocs: les nòmines del personal de l’administració; el cost del funcionament de tota la maquinària administrativa i equipaments; les subvencions i ajudes a entitats privades i les inversions.
Els recursos que es destinen als ajuntaments són molt escassos i insuficients per desenvolupar les tasques que tenen encomanades i també moltes funcions que es porten a terme sense ser-ne responsables. Aquesta dificultat pressupostària fa que les despeses del funcionament administratiu, sous inclosos, es mengin bona part dels ingressos i no en quedi gairebé res per iniciar nous programes i serveis, o per inversions en equipaments, millores a la via pública… Ens podem trobar que augmentem el nombre d’equipaments públics i no tinguem diners per mantenir-los ni fer-los funcionar. Una bona gestió del pressupost i un encert a trobar més recursos que no comportin necessàriament un augment de la pressió fiscal dels arenyencs, són els compromisos que haurien d’assumir els nostres representants polítics.
L’experiència de la negociació entre govern i oposició en les Ordenances Fiscals, és a dir, del conjunt d’impostos i taxes municipals per a l’any vinent, fa pensar que ara, en la negociació del Pressupost, també els grups municipals de l’oposició podran incorporar les seves propostes o modificar les de l’equip de govern, però no em queda tan clar que el resultat sigui suficientment transparent. Si algun vilatà s’entretén a analitzar el pressupost municipal d’enguany, convindrà amb mi que resulta força difícil interpretar, a partir del pressupost de despeses, el programa d’actuacions municipals per aquest any. Això em permet insistir una vegada més en la necessitat d’elaborar un Pressupost per programes. Una cosa tan senzilla com llistar una relació de programes que es volen fer, assignar la despesa corresponent i consignar-la en el pressupost. El pressupost per programes permet fer-ne un seguiment acurat i comprovar durant l’any o bé al final, què s’ha fet i què no s’ha fet i en quant ens hem desviat de les previsions inicials. Això que és tan evident, no s’ha fet ni es pensa fer. Voldria creure que no és per evitar aquesta facilitat en el seguiment per part dels arenyencs, sinó per la incapacitat que va manifestar el regidor d’Hisenda quan se li va demanar en l’Audiència Pública de l’any 2004.
Considero que moltes de les discussions que hi ha durant l’any entre govern i oposició, pel compliment o no dels objectius, es podrien estalviar amb un acurat seguiment del Programa d’Actuació Municipal, vinculat a un Pressupost per programes, o si més no serien molt més entenedores per a les persones que en fem un seguiment.
La negociació del pressupost, que és la base econòmica sobre la qual se sustenta qualsevol activitat pública, hauria d’interessar a més ciutadans, fins i tot als més “passotes” i menys motivats per a la cosa pública. També als desencisats i als incrèduls. La determinació del pressupost condicionarà la política municipal del proper any. És per això que el pressupost hauria de ser el reflex d’allò que vol fer l’equip de govern i convindria que la seva tramitació i explicació fos el màxim de transparent i entenedora perquè tothom pogués veure en què es destinaran els recursos locals, el 70% dels quals surten de les nostres butxaques.
Per explicar-ho d’una manera entenedora per aquelles persones menys avesades en termes pressupostaris, el Pressupost és l’exposició més o menys detallada dels ingressos que l’Ajuntament rebrà durant un any i les despeses que podrà realitzar en el mateix període de temps, i una de les condicions claus és que la previsió inicial de despeses no podrà superar la d’ingressos.
Els ingressos, a grans trets, procedeixen dels impostos, taxes i preus públics, que es varen aprovar inicialment a primers de novembre, i de les transferències que ens puguin arribar d’altres administracions: la Diputació, la Generalitat, l’Estat… o entitats privades.
Les despeses, per la seva banda, les podríem agrupar en quatre grans blocs: les nòmines del personal de l’administració; el cost del funcionament de tota la maquinària administrativa i equipaments; les subvencions i ajudes a entitats privades i les inversions.
Els recursos que es destinen als ajuntaments són molt escassos i insuficients per desenvolupar les tasques que tenen encomanades i també moltes funcions que es porten a terme sense ser-ne responsables. Aquesta dificultat pressupostària fa que les despeses del funcionament administratiu, sous inclosos, es mengin bona part dels ingressos i no en quedi gairebé res per iniciar nous programes i serveis, o per inversions en equipaments, millores a la via pública… Ens podem trobar que augmentem el nombre d’equipaments públics i no tinguem diners per mantenir-los ni fer-los funcionar. Una bona gestió del pressupost i un encert a trobar més recursos que no comportin necessàriament un augment de la pressió fiscal dels arenyencs, són els compromisos que haurien d’assumir els nostres representants polítics.
L’experiència de la negociació entre govern i oposició en les Ordenances Fiscals, és a dir, del conjunt d’impostos i taxes municipals per a l’any vinent, fa pensar que ara, en la negociació del Pressupost, també els grups municipals de l’oposició podran incorporar les seves propostes o modificar les de l’equip de govern, però no em queda tan clar que el resultat sigui suficientment transparent. Si algun vilatà s’entretén a analitzar el pressupost municipal d’enguany, convindrà amb mi que resulta força difícil interpretar, a partir del pressupost de despeses, el programa d’actuacions municipals per aquest any. Això em permet insistir una vegada més en la necessitat d’elaborar un Pressupost per programes. Una cosa tan senzilla com llistar una relació de programes que es volen fer, assignar la despesa corresponent i consignar-la en el pressupost. El pressupost per programes permet fer-ne un seguiment acurat i comprovar durant l’any o bé al final, què s’ha fet i què no s’ha fet i en quant ens hem desviat de les previsions inicials. Això que és tan evident, no s’ha fet ni es pensa fer. Voldria creure que no és per evitar aquesta facilitat en el seguiment per part dels arenyencs, sinó per la incapacitat que va manifestar el regidor d’Hisenda quan se li va demanar en l’Audiència Pública de l’any 2004.
Considero que moltes de les discussions que hi ha durant l’any entre govern i oposició, pel compliment o no dels objectius, es podrien estalviar amb un acurat seguiment del Programa d’Actuació Municipal, vinculat a un Pressupost per programes, o si més no serien molt més entenedores per a les persones que en fem un seguiment.
Publicat a l'Ametlla d'Arenys de desembre 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada