Aquest matí hem anat a Premià de Dalt. L’Arenys benjamí ha guanyat per 3 a 0. No m’ho pensava perquè a la mitja part estàvem 0 a 0 i havíem creat molt poc perill. Semblava que el fred que hi feia els tenia a tots adormits. A la segona part tot ha canviat.
Aquesta tarda-vespre anem al Camp Nou. No recordo la darrera vegada que hi vaig anar. Em sembla que va ser per anar-hi a cantar, sota la direcció del mestre Oriol Martorell, i després vàrem veure un partit amistós. Algú que em llegeixi i sigui barcelonista potser em podrà aclarir quan devia ser. Avui hi anem amb el meu fill, que serà la primera vegada que assisteix a un partit del Barça al seu camp. No sé si em fixaré més en el joc o en l’Ignasi.
Ahir el vespre vaig assistir a la conferència que organitzava el Centre d’Estudis Josep Baralt, del qual en sóc soci, i anava a càrrec de la gent de Catalunya Acció. El títol de la xerrada: L’espoli fiscal a Catalunya. Si us haig de ser franc, abans de començar, em pensava que em volien vendre una enciclopèdia, (amb tot el meu respecte cap als venedors d’enciclopèdies). A l’entrar ens havien repartit un quadre explicatiu del seu projecte i també les quotes a pagar per formar-ne part (50 euros d’entrada i mensualitats de 10 euros, com a tarifa bàsica). Varen començar saludant al President (jo vaig fer una ullada a tota la sala per veure de quin president parlaven, però no en vaig reconèixer cap). Durant l’acte es varen referir al seu president, senyalant a una persona que anava també en vestit i corbata (acabava d’entendre la salutació inicial al president).
Al llarg de tota la conferència ens varen donar diferents xifres comparatives sobre inversions i despesa pública i ho comparaven amb el dèficit fiscal, que havien definit clarament al començar l’acte (impostos pagats – inversions i serveis rebuts). No hi ha dubte que la millor manera d’entendre les xifres per sobre del milió d’euros, és donant exemple de costos d’inversió.
No sé com va sortir-ne la gent. M’agradaria copsar opinions: algun arenyauta hi devia haver! Ens havien previngut de no desmoralitzar-nos però jo pensava que si tot això era cert, no n’hi havia per menys. Varen fer una crítica molt dura a totes les forces polítiques actuals, per no ser prou durs defensant els nostres interessos. Es presentaven com un entitat política però no un partit, i ens informaven que la seva fita era obtenir la independència l’any 2014 (300 anys després de la fatídica data).
Quant al contingut de la xerrada és millor que accediu a la seva pàgina d’internet.
Aquesta tarda-vespre anem al Camp Nou. No recordo la darrera vegada que hi vaig anar. Em sembla que va ser per anar-hi a cantar, sota la direcció del mestre Oriol Martorell, i després vàrem veure un partit amistós. Algú que em llegeixi i sigui barcelonista potser em podrà aclarir quan devia ser. Avui hi anem amb el meu fill, que serà la primera vegada que assisteix a un partit del Barça al seu camp. No sé si em fixaré més en el joc o en l’Ignasi.
Ahir el vespre vaig assistir a la conferència que organitzava el Centre d’Estudis Josep Baralt, del qual en sóc soci, i anava a càrrec de la gent de Catalunya Acció. El títol de la xerrada: L’espoli fiscal a Catalunya. Si us haig de ser franc, abans de començar, em pensava que em volien vendre una enciclopèdia, (amb tot el meu respecte cap als venedors d’enciclopèdies). A l’entrar ens havien repartit un quadre explicatiu del seu projecte i també les quotes a pagar per formar-ne part (50 euros d’entrada i mensualitats de 10 euros, com a tarifa bàsica). Varen començar saludant al President (jo vaig fer una ullada a tota la sala per veure de quin president parlaven, però no en vaig reconèixer cap). Durant l’acte es varen referir al seu president, senyalant a una persona que anava també en vestit i corbata (acabava d’entendre la salutació inicial al president).
Al llarg de tota la conferència ens varen donar diferents xifres comparatives sobre inversions i despesa pública i ho comparaven amb el dèficit fiscal, que havien definit clarament al començar l’acte (impostos pagats – inversions i serveis rebuts). No hi ha dubte que la millor manera d’entendre les xifres per sobre del milió d’euros, és donant exemple de costos d’inversió.
No sé com va sortir-ne la gent. M’agradaria copsar opinions: algun arenyauta hi devia haver! Ens havien previngut de no desmoralitzar-nos però jo pensava que si tot això era cert, no n’hi havia per menys. Varen fer una crítica molt dura a totes les forces polítiques actuals, per no ser prou durs defensant els nostres interessos. Es presentaven com un entitat política però no un partit, i ens informaven que la seva fita era obtenir la independència l’any 2014 (300 anys després de la fatídica data).
Quant al contingut de la xerrada és millor que accediu a la seva pàgina d’internet.
2 comentaris:
Perdò he posat aquest comentari a la noticia anterior
aurora dijo...
Xavier. Potser era el dia que el President Tarradellas acabat d'arribar va anar per primer cop al Camp Nou. Potser es va cantar els Segadors i vàrem jugar amb un equip que vestia de color groc. Potser era el Tenerife i el resultat 4-1 o semblant. I si busquem hemeroteques?
dilluns, 28 novembre, 2005
Benvolgut Sr. Febrer:
En primer lloc espero que li resultés interessant la conferència divulgativa sobre l'espoli fiscal que patim els catalans i la solució que plantegem (Pla Independència 2014) encara que no ens vam poder estendre molt en les explicacions finals. De fet no va haver-hi torn de preguntes gairebé.
Aprofito el fet que he arribat al seu blog per aclarir algunes idees. La salutació inicial anava dirigida al que jo vaig entendre que era el President del Centre d'Estudis (potser em vaig equivocar), com un fet de cortesia al Centre per haver organitzat aquesta conferència. No és fàcil organitzar aquest tipus de conferències per part de persones i entitats del país, ja que el problema de l'espoli, de la nostra llengua, etc. és polític i per tant requereix d'una solució política que nosaltres proposem i concretem. Més d'una entitat s'ha trobat amb "problemes" amb partits polítics "del país" per haver organitzat una conferència com la que vostè va veure i escoltar. Actualment els dos partits suposadament nacionalistes, ERC i CiU, segueixen el nostre projecte de ben a prop i li puc ben assegurar que no es troben gens còmodes amb un nou actor polític en el seu escenari com Catalunya Acció.
El que vostè anomena quotes no és cap tarifa bàsica. Són les aportacions mensuals que fan els catalans de tota edat i condició per a construir el Fons per a la Independència. Aquesta aportació la fixa cada català, no Catalunya Acció.Afortunadament cada cop més catalans tenen clar que la independència ens la pagarem nosaltres. No és que s'hagi de pagar per formar part del projecte. És que la persona que ha entès el projecte i vol col·laborar-hi decideix pagar perquè entèn que cal finançar la independència. Els catalans pequem de molt voluntarisme i poca operativitat i les dues coses han d'anar ben lligades si volem avançar i resoldre el conflicte que tenim pendent amb Espanya.
Segur que podríem intercanviar més punts de vista però potser ja esitc abusant una mica del seu blog.
Cordialment,
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
josep.castany@catalunyaaccio.org
Publica un comentari a l'entrada