Aquest dissabte ha estat un dia trist per a l’Escola de Música Carles G. Vidiella d’Arenys de Mar. La Blanca Soler, directora de l’escola, comenta a l’apartat d’història de la web, la importància que ha tingut l’Escola de Pedagogia Musical, de la qual en va ser l’impulsor el Pare Ireneu Segarra i que, amb un bon grapat de músics interessats en l’ensenyament musical i la cultura, va canviar la manera d’ensenyar la música, i va aconseguir reunir un col·lectiu de pedagogs amb un projecte comú: la música s’ha de viure.
Encara trobaríem persones de la meva generació, que va tenir l’oportunitat d’estudiar música i no varen continuar perquè se’ls feia avorrit. El mètode Pare Ireneu, trencava esquemes i adaptava el seu ensenyament a l’edat dels nois i noies, a la cultura i a les cançons de casa nostra.
La Blanca afegeix a l’escrit: “Els alumnes de l’escola de pedagogia érem tots aquells que engegàvem projectes d’escola amb tot l’entusiasme i l’energia que rebíem... Membres de l’escola són avui directors de conservatoris, actius professionalment en la vida concertística, assessors del Departament d’Ensenyament...”
Recordo que els primers anys vàrem rebre algunes crítiques d’alguns pares que volien que els seus fills s’examinessin cada any i aprenguessin més ràpidament que no pas amb el mètode del Pare Ireneu. Crec que el temps ens va donar la raó, sobretot a les professores i professors de la nostra escola, i ningú podria pensar ara que ens vàrem equivocar. L’Escola de Música d’Arenys continua essent un punt de referència al Maresme, on la seva capital Mataró encara té l’assignatura pendent.
Avui però, quan he llegit la notícia de la mort del Pare Ireneu, m’he entristit. Sempre em passa quan se’n va una gran persona i en aquest cas no podia ser menys. L’Escola de Música d’Arenys, com moltes altres escoles del nostre país; l’Escolania de Montserrat i tot Catalunya, hem perdut un referent important, que ens ha deixat una gran tasca i un molt bon camí per gaudir de l’ensenyament i l’amor a la música. Que descansi en pau!
Encara trobaríem persones de la meva generació, que va tenir l’oportunitat d’estudiar música i no varen continuar perquè se’ls feia avorrit. El mètode Pare Ireneu, trencava esquemes i adaptava el seu ensenyament a l’edat dels nois i noies, a la cultura i a les cançons de casa nostra.
La Blanca afegeix a l’escrit: “Els alumnes de l’escola de pedagogia érem tots aquells que engegàvem projectes d’escola amb tot l’entusiasme i l’energia que rebíem... Membres de l’escola són avui directors de conservatoris, actius professionalment en la vida concertística, assessors del Departament d’Ensenyament...”
Recordo que els primers anys vàrem rebre algunes crítiques d’alguns pares que volien que els seus fills s’examinessin cada any i aprenguessin més ràpidament que no pas amb el mètode del Pare Ireneu. Crec que el temps ens va donar la raó, sobretot a les professores i professors de la nostra escola, i ningú podria pensar ara que ens vàrem equivocar. L’Escola de Música d’Arenys continua essent un punt de referència al Maresme, on la seva capital Mataró encara té l’assignatura pendent.
Avui però, quan he llegit la notícia de la mort del Pare Ireneu, m’he entristit. Sempre em passa quan se’n va una gran persona i en aquest cas no podia ser menys. L’Escola de Música d’Arenys, com moltes altres escoles del nostre país; l’Escolania de Montserrat i tot Catalunya, hem perdut un referent important, que ens ha deixat una gran tasca i un molt bon camí per gaudir de l’ensenyament i l’amor a la música. Que descansi en pau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada