Vàrem anar al Camp Nou i el Barça va tornar a guanyar. Era la primera vegada que el meu fill entrava a l’estadi, fins i tot el primer dia que el veia des de fora i no ho acabava d’entendre. Hi havia riuades de gent, encara que no hi va haver una gran entrada, però la referència és la nostra Riera un diumenge al migdia.
L’Aurora va fer possible que tinguéssim dues bones entrades i ens vàrem disposar a gaudir del bon joc de l’equip i a passar el mínim de fred possible. La veritat és que, tot i que en feia, només el vaig sentir a la sortida de l’est
adi. Durant el partit els gols i les jugades del Barça ens feren oblidar la temperatura gèlida del vespre.
No us explicaré pas com va anar, ja que la majoria de vosaltres vàreu veure el partit des de casa i els altres n’heu seguit el resum i comentaris d’especialistes. Jo, que no sóc futbolero tot i haver assistit a dos partits el mateix diumenge, m’ho vaig passar bé i em mirava de reüll el meu fill que no s’ho acabava de creure.
Anar al camp és una bona experiència i fer-ho amb la Penya d’Arenys encara més. Admiro als aficionats i socis que cada quinze dies es desplacen al camp, sobretot pensant que el Barça acostuma a jugar a unes hores un xic incòmodes.
Vàrem tornar contents, no solament pel resultat sinó per l’espectacle viscut. El meu fill ja calculava quan faríem la segona visita al Camp Nou. Jo li vaig comentar que he trigat uns 30 anys. M’imagino que ell hi tornarà abans.
L’Aurora va fer possible que tinguéssim dues bones entrades i ens vàrem disposar a gaudir del bon joc de l’equip i a passar el mínim de fred possible. La veritat és que, tot i que en feia, només el vaig sentir a la sortida de l’est
adi. Durant el partit els gols i les jugades del Barça ens feren oblidar la temperatura gèlida del vespre.No us explicaré pas com va anar, ja que la majoria de vosaltres vàreu veure el partit des de casa i els altres n’heu seguit el resum i comentaris d’especialistes. Jo, que no sóc futbolero tot i haver assistit a dos partits el mateix diumenge, m’ho vaig passar bé i em mirava de reüll el meu fill que no s’ho acabava de creure.
Anar al camp és una bona experiència i fer-ho amb la Penya d’Arenys encara més. Admiro als aficionats i socis que cada quinze dies es desplacen al camp, sobretot pensant que el Barça acostuma a jugar a unes hores un xic incòmodes.
Vàrem tornar contents, no solament pel resultat sinó per l’espectacle viscut. El meu fill ja calculava quan faríem la segona visita al Camp Nou. Jo li vaig comentar que he trigat uns 30 anys. M’imagino que ell hi tornarà abans.
1 comentari:
Xavier, estic contenta sobretot pel teu fill. De veritat és tota una experiència el viatge fins el camp. Un cop allà i sobretot en dies com el d’ahir no pots deixar de participar en el ritual que suposa tot el que envolta al nostre Barça. Potser és per això que és “més que un club”. Però per a mi veure com entrenen i juguen els nens de l’Arenys em va fer tornar a viure el futbol en estat pur, es a dir el jugar pel plaer de fer-ho i sense malícies.
No dubtis de que el teu noi i la teva noia hi podran tornar un altre cop.
Eh..i que el Barça ja forma part de la nostra cultura
Publica un comentari a l'entrada