Aquest dissabte vaig començar el dia a Arenys de Munt on els meus fills actuaven. L’Ignasi jugant un partit de futbol contra l’equip local i la Clara fent puntes en una trobada de puntaires.
A la tarda, ja a Arenys de Mar, vaig assistir a una xerrada sobre immigració i integració sociocultural que organitzava la secció local del PSC-Cpc, a càrrec del diputat per aquest partit i membre de Cpc, el senyor Mohammed Chaib.
El diputat va voler deixar ben clar que, al marge dels darrers esdeveniments de Ceuta, Melilla i el Marroc, el govern actual està treballant a fons el tema de la immigració a Espanya, i ens va explicar que la seva política es basava en reduir la immigració irregular, simplificar els tràmits de renovació dels permisos de treball i residència, de manera que als 3 anys ja es poguessin quedar al país, i en trobar la millora manera perquè els estrangers que viuen amb nosaltres es puguin integrar.
Mohammed Chaib comentava que encara no s’havia produït un veritable debat polític i social i defensava la Interculturalitat per sobre de la Multiculturalitat. Defensava la necessitat d’evitar les pasteres i l’assaltament a les tanques, a partir d’un treball més àgil i coherent de les nostres ambaixades. S’havia de poder donar permís d’entrada als immigrants amb un contracte de treball a les mans.
Va mencionar l’esforç dels ajuntaments amb els centres d’acollida, que reben diners de l’Estat a través del govern de la Generalitat de Catalunya. Va reclamar el dret a votar, com a mínim en les eleccions municipals, per aquelles persones que portin cinc o més anys d’estada al nostre país. Va insistir en la necessitat de relacionar-nos i possibilitar la seva integració, demanant un esforç a les dues parts per aconseguir una bona harmonia i no jugar-nos la convivència del futur.
A preguntes del públic assistent, el diputat va explicar que el nou Estatut, sense tractar d’una manera exhaustiva el tema de la immigració, recull tres propostes interessants: 1- competència de la Generalitat en la tramitació del permís de treball i residència. 2- parla dels drets socials, culturals i polítics. 3- Dóna competències al govern català a l’hora de registrar els oratoris (que actuen com a mesquites), per aconseguir separar-les de les entitats culturals islàmiques i agilitar la concessió de permisos especials de residència als Imans. Segons va dir el senyor Mohammed Chaib, a Catalunya hi ha 146 oratoris i només 8 d’aquests estan registrats.
El debat es va acabar amb diferents intervencions i amb l’evidència que el fenomen migratori no s’aturarà si no hi ha un desenvolupament econòmic i social dels països d’origen. També es va dir que Catalunya s’havia d’especialitzar en la indústria que porti valor afegit que permeti competir amb altres països. I va apuntar que la tramesa de diners als països d’origen dels immigrants s’havia de poder rendabilitzar possibilitant la iniciació de projectes que ajudessin al desenvolupament econòmic i social.
La xerrada va resultar interessant i ara caldrà veure que no quedi tot en un manifest d’intencions.
A la tarda, ja a Arenys de Mar, vaig assistir a una xerrada sobre immigració i integració sociocultural que organitzava la secció local del PSC-Cpc, a càrrec del diputat per aquest partit i membre de Cpc, el senyor Mohammed Chaib.
El diputat va voler deixar ben clar que, al marge dels darrers esdeveniments de Ceuta, Melilla i el Marroc, el govern actual està treballant a fons el tema de la immigració a Espanya, i ens va explicar que la seva política es basava en reduir la immigració irregular, simplificar els tràmits de renovació dels permisos de treball i residència, de manera que als 3 anys ja es poguessin quedar al país, i en trobar la millora manera perquè els estrangers que viuen amb nosaltres es puguin integrar.
Mohammed Chaib comentava que encara no s’havia produït un veritable debat polític i social i defensava la Interculturalitat per sobre de la Multiculturalitat. Defensava la necessitat d’evitar les pasteres i l’assaltament a les tanques, a partir d’un treball més àgil i coherent de les nostres ambaixades. S’havia de poder donar permís d’entrada als immigrants amb un contracte de treball a les mans.
Va mencionar l’esforç dels ajuntaments amb els centres d’acollida, que reben diners de l’Estat a través del govern de la Generalitat de Catalunya. Va reclamar el dret a votar, com a mínim en les eleccions municipals, per aquelles persones que portin cinc o més anys d’estada al nostre país. Va insistir en la necessitat de relacionar-nos i possibilitar la seva integració, demanant un esforç a les dues parts per aconseguir una bona harmonia i no jugar-nos la convivència del futur.
A preguntes del públic assistent, el diputat va explicar que el nou Estatut, sense tractar d’una manera exhaustiva el tema de la immigració, recull tres propostes interessants: 1- competència de la Generalitat en la tramitació del permís de treball i residència. 2- parla dels drets socials, culturals i polítics. 3- Dóna competències al govern català a l’hora de registrar els oratoris (que actuen com a mesquites), per aconseguir separar-les de les entitats culturals islàmiques i agilitar la concessió de permisos especials de residència als Imans. Segons va dir el senyor Mohammed Chaib, a Catalunya hi ha 146 oratoris i només 8 d’aquests estan registrats.
El debat es va acabar amb diferents intervencions i amb l’evidència que el fenomen migratori no s’aturarà si no hi ha un desenvolupament econòmic i social dels països d’origen. També es va dir que Catalunya s’havia d’especialitzar en la indústria que porti valor afegit que permeti competir amb altres països. I va apuntar que la tramesa de diners als països d’origen dels immigrants s’havia de poder rendabilitzar possibilitant la iniciació de projectes que ajudessin al desenvolupament econòmic i social.
La xerrada va resultar interessant i ara caldrà veure que no quedi tot en un manifest d’intencions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada