El blog Maresme Confidencial es fa ressò de la propera dimissió del regidor d’Arenys, el senyor Manel Calvo. Si em permeteu us diré que em costa molt d’imaginar que el regidor hagués planejat la concessió administrativa a l’empresa que estava a punt d’anar a treballar. Tot i així també m’heu d’acceptar que no queda massa bé. Pel bé del meu poble vull pensar que es tracta de casualitats de la vida i res més.
El que em preocupa del senyor Calvo és el procés participatiu per aprovar les Ordenances Fiscals de l’any vinent. Tot i les promeses d’endegar un procés diferent al dels altres anys, ens trobarem que la única diferència és que aquest any necessita els vots de l’oposició, però al poble el necessita ben poc.
Em sap greu quan es posa tant a la boca el tema de participació i se’n fa tan poca i tan malament. És més honrat argumentar que no s’hi està a favor que no pas enganyar-nos d’aquesta manera. Hi ha un altre procés participatiu en marxa (?), sobre la destinació d’ús del Xifré. Permeteu-me que posi en dubte l’eficàcia del seu resultat. Prefereixo haver d’empassar-me aquestes paraules que no pecar de confiat.
Tinc la sensació que estem vivint una legislatura maleïda i el que és pitjor, que podem perdre el tren en moltes coses. Seria bo una mica de reflexió de tots plegats i menys promeses i més realitats.
El que em preocupa del senyor Calvo és el procés participatiu per aprovar les Ordenances Fiscals de l’any vinent. Tot i les promeses d’endegar un procés diferent al dels altres anys, ens trobarem que la única diferència és que aquest any necessita els vots de l’oposició, però al poble el necessita ben poc.
Em sap greu quan es posa tant a la boca el tema de participació i se’n fa tan poca i tan malament. És més honrat argumentar que no s’hi està a favor que no pas enganyar-nos d’aquesta manera. Hi ha un altre procés participatiu en marxa (?), sobre la destinació d’ús del Xifré. Permeteu-me que posi en dubte l’eficàcia del seu resultat. Prefereixo haver d’empassar-me aquestes paraules que no pecar de confiat.
Tinc la sensació que estem vivint una legislatura maleïda i el que és pitjor, que podem perdre el tren en moltes coses. Seria bo una mica de reflexió de tots plegats i menys promeses i més realitats.
2 comentaris:
Sóc nascut a Arenys de Mar fa 61 anys. Vaig anar a l’escola amb en Miquel Rubirola. Fins fa un any era votant de CiU. Després de veure el que són els polítics mai més tornaré a votar, i si ho faig ho faré amb el màxim despreci cap a qui voti, perquè aquelles persones a les que jo vaig creure (Manel Calvo i Miquel Rubirola) les quals sempre havia idolatrat com a màxims exponents de la transparència i de la fidelitat cap a un poble, a dia d’avui m’han traït. Pel que han fet i segueixen fent podran anar o no a la presó. Tant em fa, però el meu sentiment ja els ha posat a la presó.
Vergonya em fa la carta que ara escric després de llegir la resposta del govern al correu enviat per en Pere Mateu a la llista d’internet “Arenyautes”. El que ell els va dir és el que molta gent d’Arenys de Mar pensem. No sé si existeix o no existeix aquest personatge. No sé si contestarà o no contestarà. Però jo em permeto el luxe de, utilitzant el teclat i també el cap, dir el que penso en aquest comunicat escrit pel govern de CiU i PP de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. El fet de fer això a cop de teclat ens evita molts problemes a la nostra vida personal i als nostres negocis, cas que algun dia volguéssim desenvolupar a la vila d’Arenys de Mar.
El govern va escriure:
“En relació a les manifestacions de resposta del govern municipal voldria comentar el següent:”
“Primera. És sabut que no hi ha cap incompatibilitat legal entre l’exercici del càrrec de regidor i el nou càrrec que el senyor Manel Calvo té a l’empresa CLD des del dia 19 de setembre de 2005.”
A nivell legal molt probablement no existeix cap incompatibilitat, entre altres coses per què la llei d’incompatibilitat va ser feta per polítics per protegir-se entre polítics. La gent del carrer no entenem com pot ser que el president d’una mesa de contractació del servei de recollida de brossa (en Manel Calvo) que adjudica el servei a una empresa (CLD), al cap d’uns quants mesos passa ser Director Adjunt d’un monstre d’empresa com és CLD. Però el que sí sabem la gent del carrer és que els adjunts a direcció són aquells càrrecs que es creen i es dissenyen per cobrar sense fer res i per pagar favors.
Evidentment, el senyor Manel Calvo, i per extensió el seu protector Miquel Rubirola són persones de carrera que saben prou bé com tapar els seus forats. Per tant, les proves seran difícils d’obtenir, però el fet és el que és, la evidència és la que és, i els ciutadans sabran passar factura a les properes eleccions.
“Segon. L’empresa CLD va guanyar el concurs d’adjudicació de la brossa a Arenys de Mar a partir dels mèrits aprovats per una mesa de contractació, celebrada en data 25 de maig de 2004, en la qual hi formaven part els senyors Jordi Pera (ERC); Santiago Fontbona (PSC); Zenon Tomàs i Manel Calvo (CiU); Jordi Marsol, enginyer municipal; Albert Serés, interventor; Àngel Lozano, secretari municipal; i, com a secretària, Teresa Icardo. El vot de Manel Calvo, per si sol, no podia decidir de cap manera la contractació de CLD. Aquesta contractació es va acordar per unanimitat de tots els membres de la mesa.”
Cap comentari...
“Tercer. El senyor Manel Calvo no va rebre cap oferta de treball abans ni durant el tràmit de contractació de CLD. Els primers contactes entre les dues parts es van efectuar a finals del mes de juliol d’enguany.”
Qui pot certificar aquests extrems i quines proves hi ha lo suficientment clares que puguin assegurar que això és com diu el govern? Tothom té dret a defendre’s, però la ètica política està molt pel damunt d’actes com el que ha fet en Miquel Rubirola. La història es repeteix. El senyor Manel Calvo va guardar les espatlles de Miquel Rubirola quan aquest va tenir transfuguisme en el departament d’urbanisme com a conseqüència dels seus afers estranys a varis sectors d’Arenys de Mar, darrera dels quals, o hi havia promotors molt afavorits o personatges coneguts i afins al senyor alcalde.
En justa correspondència, ara el senyor Rubirola guarda les espatlles en els afers del senyor Calvo, el qual ha aconseguit en aquesta legislatura, i paral·lelament en el seu càrrec, un bon coixí per a la seva vida personal.
“Quart. L’alcalde i el regidor Manuel Calvo han parlat de la seva substitució prevista per al moment en què finalitzin les negociacions de les ordenances fiscals i del pressupost 2006 i la seva aprovació. Aquesta substitució es farà per motius laborals atesa la dificultat de combinar els horaris del senyor Manel Calvo a CLD i la regidoria d’Hisenda al consistori municipal, i no pas per cap incompatibilitat legal.”
El senyor Manel Calvo se n’anirà quan els pressupostos estiguin aprovats per justificar a nivell personal algun èxit, per què sempre ha estat un fracassat i almenys per afavorir i poder dir en les tertúlies amb els seus amics que va abandonar l’Ajuntament havent complert amb la seva feina. Però el que no els dirà és que va plegar de l’Ajuntament a través del qual va trobar una feina, perquè això no queda bé.
“Postdata. Posar sota sospita tots els polítics i en particular als de CiU és un exercici que pot complaure a Pere Mateu Navarro (sic) però introdueix una gran insania en la convivència. Han pensat en això els qui a cop d’e-mail ens diuen el primer que els ve al cap, volem dir als dits del teclat, a qualsevol moment del dia o de la nit?”
El que sí ens ve al cap tots aquells que sabem qui és Miquel Rubirola; personatge el qual utilitza la seva alcaldia per executar les seves venjances personals, amb rancúnia, falsedat, traïduria i hipocresia.
Quan anava al col·legi amb en Miquel, ja era una persona molt atormentada amb la seva imatge. Només pensava amb el què diran i només actuava contra qui alguna cosa li feia.
Com pot ser que un personatge com en Manel Calvo, el qual tots els professionals del seu sector sabem que té abundants mancances i grans deficiències, independentment de la seva mala imatge de portes enfora (inclòs de portes cap endins), ens pot voler fer creure que ha estat contractat per la seva gran professionalitat?
El que sí tenim clar la gent del sector empresarial és com s’ha de fer perquè amb un sou de professor d’universitat es pugui construir una casa com la que en Manel Calvo s’ha fet al Mirador del Maltemps. Si això són els bons polítics, com seran els dolents?
Xavier,
estic d'acord amb tu de suposar i creure que en calvo no havia planificat la concessió a l'oportunitat d'entrar a treballar a l'empresa concessionària, però em sembla vergonyós que un cop li ofereixen l'oportunitat no es plantegi que ha de renunciar a la seva acta de regidor. No n'hi ha prou en pensar que pot inhibir-se o sortir de la sala de plens el dia de la votació.
O sigui que qui pensa d'aquesta manera com vols que es plantegi massa més, respecte a la participació i el debat col·lectiu.
Una abraçada.
Josep
Publica un comentari a l'entrada