Estic segur que molts voldríem conèixer els pensaments interns de Josep Piqué, exministre d’Aznar, ja sigui per la seva evolució política, com per la seva situació dins del PP que el va fer pujar fins a ministre, però que també li devia fer pagar car la seva manera de pensar i de respectar el nostre país.
Ho he escrit en més d’una ocasió en aquest blog, parlant del PP català i la seva priorització per l’Espanya centralista, amb poca fidelitat a Catalunya. Sempre he pensat que Catalunya es mereixia una altra dreta, que es cregués el país, hi confiés, i treballés per defensar-lo en tot moment. Això, amb el PP català no ha passat mai, però d’alguna manera podríem imaginar que estava en la ment de Josep Piqué.
Probablement no hi va lluitar prou, ja sigui perquè els seus companys de partit no li posaven fàcil, o perquè li calia una empenta, però en el fons jo penso que alguna cosa s’entreveia en ell, que el diferenciava de la resta de dirigents del PP català. Només, per posar un exemple, encara que n’hi ha molts, atureu-vos un moment a pensar en l’eurodiputada Dolors Montserrat, i convindreu amb mi que la diferència amb Piqué és abismal.
Durant un temps, això que jo reclamava al PP català, ho estava fent el PP basc. Crec que ara les coses han canviat molt i també s’ho haurien de fer mirar. En tot cas no ho segueixo gens i per tant no puc dir gaire res més al respecte. A casa nostra el PSC jugava a favor nostre, tot i la feblesa davant la intransigència del PSOE per defensar a fons segons quins temes transcendents per a nosaltres. Això també es va acabar i avui podríem afirmar que estan fent el mateix paper que el PP català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada