La categoria d'una persona es demostra en el dia a dia, sobretot quan pinten bastos. Si tot va bé és molt fàcil comportar-te correctament i treure el millor de tu mateix. El problema ve quan les coses es torcen i has d'encarar una realitat que no t'agrada o no t'és favorable.
He vist molt poques imatges dels diferents actes al voltant de la Diada, però sí que volia comentar la reacció de la portaveu d'ERC al Parlament, la senyora Marta Vilalta, davant de la xiulada i escridassada al Fossar de les moreres. A ningú no li agrada que el xiulin, i menys quan et creus un independentista de pro, i et venen a dir que ets un botifler. Entenc la ràbia i enuig dels líders d'ERC, però això no justifica segons quins comportaments i reaccions.
Crec que la senyora Marta Vilalta no va estar a l'alçada que caldria esperar d'un polític amb tanta responsabilitat pel càrrec que ocupa. Quan una cosa no t'agrada has de saber-ho pair, i reaccionar totalment diferent de com ho va fer la representant d'ERC. La gent és lliure de manifestar la seva opinió, i si bé és cert que seria bo no caure en l'insult i la provocació, en política, i sobretot actualment, és molt difícil evitar situacions límit que en altres moments potser no hi arribaríem.
Avui llegia l'article de David Miró al diari ARA, on culpava els partits polítics de "l'onada antipolítica" que es viu en el món independentista, en paraules del mateix articulista. Crec que té raó, sobretot perquè el sistema polític que hem escollit es basa en els partits polítics, i és a partir d'ells que es construeix tot. En uns moments en què la política està en hores baixes i els polítics no acaben de trobar el to adequat, sap greu que tinguin segons quines reaccions. Els partits polítics han d'estar al servei dels ciutadans, perquè és d'ells de qui obtenen els vots per aconseguir governar. Si els ciutadans no estan d'acord amb la seva feina, no podem pensar que necessàriament estiguin equivocats, potser cal fer una reflexió de què s'està fent malament i procurar esmenar-ho.
Probablement els actuals dirigents de l'ANC tampoc no estan a l'alçada, i tot pot ser degut al cansament i desencís d'una bona part de l'independentisme. Tots plegats hem de fer una reflexió al respecte, i mirar si aconseguim canviar aquesta dinàmica que no ens pot portar a enlloc positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada