Ja sé que riure's dels fracassos dels altres no està bé, però permeteu-me que en aquesta ocasió faci una excepció. Crec que el personatge s'ho mereix. Manuel Valls volia oblidar el seu fracàs a l'ajuntament de Barcelona, on aspirava ser-ne el seu alcalde, i tornava a la política francesa, en aquesta ocasió de la mà de l'actual president, però els votants francesos li han dit que no el volien i que es quedés a casa. Emmanuel Macron li va posar fàcil, despatxant qui li havia sigut fidel, per oferir-li un seient com a diputat, a un preu ridícul, però ni així ha estat possible.
Penso que s'ha fet justícia i s'ha demostrat una vegada més que per davant de tot hi ha d'haver l'honestedat i en política l'esperit de servei hauria de primar sobre totes les coses. A Manuel Valls li importa poc el partit on es presenta, però fins i tot diria que tampoc té massa interès per la ideologia, més enllà de voler aconseguir un seient i viure de la política.
A l'ajuntament de Barcelona no va aconseguir l'alcaldia, però sí que va ser decisiu a l'hora de prendre-li al guanyador de les eleccions, l'Ernest Maragall, permetent que Ada Colau continués governant, amb el suport dels socialistes. Veient que el seu objectiu de ser l'alcalde de la ciutat que el va veure néixer, encara que visqués a França i allí hi desenvolupés tota la seva carrera política, no reeixia, va decidir renunciar a la cadira de regidor, i poc temps després ja es va postular per recuperar la vida política a França.
La patacada en aquesta primera volta de les legislatives franceses no sé si serà suficient com per abandonar definitivament la política, o bé trobarà la manera d'agafar-s'hi per un altre cantó. L'edat li permetria continuar, però l'historial li ha fet força mal.
Com deia al començament, no és bo aprofitar-se de l'arbre caigut, però en el cas que ens ocupa penso que una mica de sorna no hi fa cap mal. Sigui qui sigui el que finalment s'emporti la cadira de diputat que pretenia Manuel Valls, m'agrada perquè l'actual diputat, a qui Emmanuel Macron va apartar per deixar pas a Valls, pugui lluitar per retenir el seient, en una pugna que mai li haurien d'haver negat. La política és molt desagraïda, i això tots els participants n'haurien d'estar convençuts. Ara seran els electors els que decidiran a qui donen suport, i es podrà veure si el càstig sofert per Manuel Valls també el pateix el president Emmanuel Macron i perd davant del candidat de l'esquerra, del senyor Jean-Luc Mélenchon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada