Una democràcia plena

No és la primera vegada que escoltem l'afirmació que Espanya és una democràcia plena, davant la crítica de manca de democràcia a l'estat espanyol. Avui era el ministre d'Interior, el senyor Fernando Grande-Marlaska, d'un passat més que dubtós. Aquestes afirmacions són molt difícils de discutir perquè són massa ambígües, i hauríem de començar demanant què s'entén per democràcia, i sobretot per democràcia plena.

Voldria recordar les ensopegades de diferents institucions espanyoles a l'hora d'actuar i prendre decisions, i que han posat en dubte la plena democràcia de la seva actuació. No hi ha dubte que el sistema polític espanyol és un sistema que s'emmarca en el model democràtic, i amb l'experiència que tenim del passat franquista, encara massa recent, faltaríem a la veritat si ho neguéssim. Una altra cosa és puntualitzar que és plenament democràtic sense especificar què significa.

Dubtar de les interferències entre els diferents poders polítics i posar en evidència la seva manca d'independència no és anar gaire equivocat. Tenim prou exemples que ho podrien ratificar, sense entrar a parlar del Procés i tot el que envolta el món de l'independentisme català. L'historial del Poder judicial, amb uns jutges amb passat gens democràtic i decisions que encara ho posen més en dubte, poden ajudar a afirmar que la nostra democràcia no és plena, que hi ha moltes coses a corregir i d'això n'hauríem de ser tots conscients.

Ara l'afirmació de la plena democràcia s'ha utilitzat per defensar-se de l'acusació per l'espionatge il·lícit de polítics i activistes independentistes, els seus advocats i persones afins. És un espionatge que es podria justificar plenament per la por al trencament de la sagrada unitat d'Espanya. Això, però encara costa d'acceptar públicament, tot i que sigui molt present a la consciència dels que hauran dirigit l'espionatge.

Ens quedarem en les formes, perquè no hi haurà manera d'entrar en el contingut. Espanya, i amb això inclouria totes les institucions públiques, però també mitjans periodístics i molt bona part de la societat civil, no acceptarà mai que s'exerceix una pressió i també repressió contra els catalans que demanen l'autodeterminació com a solució a la voluntat política d'uns quants d'aconseguir la independència. És per això que es primarà la unitat del territori a la qualitat democràtica de l'exercici polític dels diferents poders i institucions. Amb això està tot dit, i totes les preguntes respostes. No cal esperar res més.