No puc parlar del discurs del rei perquè no el vaig escoltar. Només m'he fixat en els comentaris que es fan des de cada partit polític. La conclusió a què arribes és l'ús del discurs per beneficiar-se en els propis postulats. Els constitucionalistes recalquen les seves paraules a favor de la Constitució, i els independentistes troben a faltar responsabilitat en els afers de la corona.
El paper del rei ha de ser això: quedar bé davant l'ordre constitucional, allò que permet no tocar res, encara que es pogués millorar. És per això que els defensors del dret a l'autodeterminació no hi podran estar mai d'acord. Llavors...
Què podem esperar d'una taula de negociació entre uns i altres? A Junts per Catalunya ja els va bé. Ells no s'hi han sumat i només esperen que fracassi. Per altra banda, a ERC els molesta aquest posicionament, sobretot perquè no tenen gens clar que puguin aconseguir res de positiu. Ells han optat per asseure's a la taula, però tenen coll avall que no en trauran res.
Una altra dada lògica del discurs del rei és el nombre d'oients a nivell espanyol i català, i el fet que les comunitats on menys es va seguir el discurs siguin Catalunya i el País Basc. Quan els grans partits espanyols defensen majoritàriament la monarquia, encara que s'hagi demostrat la seva corrupció, és lògic que la majoria del país confiï en el rei, i més si el seu pare, l'emèrit. es manté lluny del país.
Davant d'aquesta situació, el PSOE hauria de defensar el referèndum per demanar a la població si prefereix la república abans que la monarquia, perquè tindria gairebé assegurat el triomf monàrquic i quedaria bé davant d'aquells que reclamen l'opció de triar. Els partits polítics que tenen opció de guanyar i governar el país, tenen molt clar i volen que res es toqui, i poder anar remenant les cireres, encara que sigui amb alternança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada