Acostuma a passar que quan et lleves de matinada el primer dia de vacances dona per a moltes coses. En un mateix dia passa el que en la vida de cada dia acostuma a passar en una setmana. Tot just hem arribat avui i ja sembla com si hi estiguéssim ben familiaritzats.
Venècia enamora. No recordo l’any que hi vaig ser per primera vegada, ni en guardo cap record, més enllà de les bastides de San Marco.
Aquesta vegada, però es tracta de passejar tranquil·lament, sense presses ni ganes de veure-ho tot. Malgrat això, les ganes de descobrir racons nous et fan circular i no perdre pistonada.
El primer capvespre de la setmana et brinda una imatge que t’entra ben endins, i t’anima per a una altra jornada de descoberta i bellesa. Realment Venècia és especial i té tot el reconeixement merescut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada