Considero que amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estat de l'alarma proclamat pel govern de l'Estat, amb una aprovació prèvia en el Congrés de Diputats per una àmplia majoria, és una demostració clara del sectarisme i politització d'aquest tribunal. Ja fa massa temps que les sentències del tribunal, sobretot les referides al procés d'independència català, han estat polítiques i d'aquí l'interès de la dreta espanyola en mantenir els membres que tenen caducada la seva representativitat.
Avui llegia que la Comissió Europea està preocupada per l'evolució dels tribunals judicials espanyols. Per poc que vulguin fixar-s'hi, no és estrany que s'adonin de quin tipus de justícia s'implanta al nostre país. És per això que la confrontació que hi ha hagut entre els membres del tribunal, que no s'ha limitat en els resultats de la votació, sinó que ha incorporat opinions i crítiques cap als conservadors, pot ser un punt d'inflexió, sempre i quan Europa no ens deixi de la mà, i el govern espanyol es mantingui fort.
El PSOE pot veure que l'atac sistemàtic del Tribunal Constitucional, i també el Suprem, no només afecta els catalans, sinó que ells també en surten perjudicats, i potser així serà la manera que moguin fitxa per protestar contra aquesta actitud sectària.
És evident que Vox no està sol en política, sinó que té uns fans seguidors dins de la Justícia, i això és el més perillós de tot. És per això que ahir em manifestava preocupat per les continuades amenaces de la dreta espanyola, ja que quan arribin al poder, que hi arribaran, tombaran la poca feina que el PSOE ha fet. Una mostra és la llei aprovada avui de la memòria democràtica. Però abans que Vox i PP la puguin tombar, caldrà superar el primer obstacle i és el propi Tribunal Constitucional, que actua amb criteris polítics, i tots sabem quins són aquests.
Aquest desgast continuat es fa molt pesat i fa molta ràbia que sempre s'hagi d'anar contra corrent. La transició espanyola a la democràcia ha resultat una fal·làcia, i s'hi ha hagut d'esmerçar massa esforços, per aconseguir ben poc. En aquesta lluita i patiment s'hi repengen molts sentiment secessionistes i per això el nombre d'independentistes va créixer en pocs anys. Això no ho ha volgut entendre l'esquerra espanyola, que ho ha volgut deslligar de la realitat política d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada