Jo, ja m'he perdut. No sé vosaltres, però avui quan llegia la informació que apareix a la premsa sobre el cas "kitchen" he arribat a la conclusió que no m'aclaria de què estaven parlant, si d'un nou cas de corrupció, o de la continuïtat d'un dels casos que fa temps que se'n parla. Hi ha tanta corrupció a mans de polítics, com és el cas del PP, que arriba a un punt que ja tot ho veus igual i no diferencies una cosa de l'altra.
El que és clar és que hi ha implicats exministres que ja fa temps sabíem que eren corruptes i que com a tals havien actuat. El missaire Fernández Díaz no va fer altra cosa que remenar les clavegueres de l'estat en benefici propi i del partit, llavors en el govern. Recordem que el PP ha estat condemnat, però això no li ha tret que surti a acusar els altres com si estigués net com una patena.
La llàstima de tot plegat és que quan s'arriba al final ja és massa tard. Ja han viscut prou temps corrompent tot allò que tocaven i res els fa mal. Una cosa seria la reputació i la dignitat, però aquesta ja l'han perdut fa temps, si és que mai n'han tingut.
A més tenien la barra i la destresa d'acusar els altres de manera falsa i és per això que tard llegim que s'arxiven acusacions per falta de proves, quan el mal ja està fet. Això és indignant, perquè entenc que caldria posar més energia per restablir l'honorabilitat de les persones acusades injustament. A vegades penso que potser fins i tot algú, com el senyor Fernández Díaz, s'arriba a creure que les acusacions que rep ara són injustes. Ell que té un àngel que el guarda, però que penso que deu ser d'aquells que porten banyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada