Aquesta setmana he tingut l'ocasió de presenciar les cues de l'aeroport de Barcelona a l'hora de dirigir-se a l'embarcament i la impressió que tens és de desmanec i tercer món. Saps que els treballadors estan en vaga si t'ho expliquen, però aquesta no és la sensació. El primer que et ve al cap és que està mal gestionat i que una nova gerència podria resoldre la situació.
Ho dic perquè la voluntat dels treballadors en vaga, que la majoria de la gent que s'ha d'enlairar en avió des del Prat s'adoni del seu problema i es pugui solidaritzar o no, no es fa evident. S'aprofita els dies de més moviment perquè la repercussió sigui més gran, però ni així aconsegueixen que les persones s'adonin que hi ha un problema laboral.
Algú dirà que la culpa està en els serveis mínims fixats, que són massa grans i que per això no s'aprecia la reducció del personal, però és evident que estem parlant d'un servei públic i no es pot deixar tot a la mà dels treballadors. S'ha de negociar i tenir en compte també els drets dels usuaris de l'aeroport.
Com ja he comentat en alguna altra ocasió, però, el fet que aquests problemes només succeeixin a l'aeroport de Barcelona ha de tenir alguna altra explicació. Els que pensem que els serveis s'han de gestionar de la manera més propera possible, i si entenem que existeixen uns governs autònoms amb capacitat per governar i gestionar els serveis públics, el cas dels aeroports haurien de ser gestionats per aquests i estic convençut que aniríem molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada