La pregunta que ens fem molts és si la trobada d'ahir dijous entre els presidents dels governs de Catalunya i Espanya haurà servit per a alguna cosa. De lectures en trobem moltes i diverses, totes elles interessades. Les més surrealistes són les del PP i C's. Critiquen que la trobada s'ha muntat com si es tractés de dos presidents d'Estat. Ambdós partits continuen amb el mateix discurs, reclamant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, i anul·lant competències de Catalunya. Reclamen una aplicació rotunda que inclogui els mitjans de comunicació, l'ensenyament i els mossos d'esquadra.
Crec que en aquest cas el partit del govern espanyol en surt beneficiat, que no vol dir que li vagi bé de cara a obtenir bons resultats electorals, però mirat fredament dóna entendre que malgrat no acceptar la demanda d'un referèndum d'autodeterminació, està disposat a parlar fins quan calgui. Ja sé que molts direu que al final de tot, això no serveix per a res, però penso que hem de demostrar que sí que volem el diàleg, i que no ho diem perquè sí.
Si una cosa ha fet guanyar punts a l'independentisme ha estat l'actitud, tant a l'hora de manifestar-se, com a l'hora de demanar diàleg. No és bo tancar-se en banda i la prova la va donar M. Rajoy, i així li ha anat. No podem caure en aquest parany, i és per això que hem sigut molt crítics amb l'actitud i les paraules forassenyades del nostre president. Malgrat tot ell és president perquè així ho va decidir el Parlament català que entre tots vàrem confeccionar. L'actitud de PP i C's de menysprear-lo no deixa de ser un senyal del poc nivell democràtic que respiren ambdós partits polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada