Ahir començava el meu escrit dient que podia parlar del ministre Borrell, però preferia parlar d'un altre tema, convençut que tindria més motius per parlar del ministre. Avui podria començar dient el mateix, després de conèixer el nomenament del nou ambaixador espanyol a Itàlia, perquè tampoc no en parlaré.
He pogut llegir que aquesta tarda es presenta a Barcelona un nou moviment polític encapçalat pel president Puigdemont, aquest des d'Alemanya. Segons sembla neix com a moviment aglutinador dels independentistes, al marge dels partits, amb la voluntat, però, d'esdevenir partit polític a la tardor.
A mi, ja em perdonareu, m'han embolicat tant amb els seus discursos i propostes que ja no sé qui són el PDECat ni JxCat, i ara només falta que Puigdemont, Torra i Sànchez n'encetin un altre! Voleu dir que hi ha tanta gent per a tants partits o moviments? Passa, segurament, que són els mateixos amb diferents carnets.
No voldria desconfiar d'ells, però el passat recent m'hi convida, i tinc la impressió que no estem per a la feina que caldria i que ens anem embolicant sense cap necessitat. Puc estar equivocat i resulti que el moviment d'avui esdevingui el pal de paller de la Catalunya republicana, però... gat escaldat, d'aigua tèbia fuig.
Em resulta gansoner, repetitiu i poc interessant. Caldria unir esforços, més enllà de l'independentisme, per fer fora de la presó els nostres polítics. Hauríem d'ajuntar-nos per fer veure a més gent que la Justícia a Espanya no funciona, com s'ha pogut demostrar darrerament i que, per tant, no és només un problema per als independentistes, sinó per a tots els ciutadans de l'Estat.
Si no som capaços d'anar junts en temes tan trivials, ja podem anar organitzant conxorxes, sobretot quan en portem unes quantes i molts mesos al damunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada