Com és tradicional en mi, estic de vacances i em trobo malament. No sé què és estar de baixa laboral, però... tot com això! Intentaré explicar-me sobre perquè els comuns no eren una bona opció i per això varen retrocedir.
Quan a les eleccions al Congrés varen guanyar-les a Catalunya algú deia que a les eleccions al Parlament l'alcaldessa de Barcelona els havia fet un lleig i per això havien quedat tan avall. En aquesta ocasió han tingut el suport de Colau i el cap de llista era potent, amb un bon currículum al Congrés de diputats. Què ha passat? Per què han perdut escons?
El seu missatge era confús, perquè intentaven nedar i guardar la roba. Les seves expectatives de ser la clau es basaven en la pèrdua de la majoria absoluta dels grups independentistes, i no ha passat. No tenien un objectiu clar, partien de la base que serien un partit amb poca representació, però que podrien fer decantar la balança, però cap on? Només la podien fer decantar cap a posicions constitucionalistes i aquests, per poc, han perdut.
A poblacions com la meva els amics d'ICV els feia vergonya la campanya, i per això pràcticament no n'han fet. Perquè ells es consideren independentistes, però el discurs dels seus no ho és, i llavors, en lloc de donar la cara i defensar-ho han preferit amagar-se i esperar a veure què passava. Estic segur que això ha passat en altres poblacions. No és tant un càstig al treball fet al Parlament, que tampoc hi ha ajudat gaire, sinó més aviat a una proposta electoral fosca que no ha engrescat l'electorat, més enllà dels simpatitzants fidels.
Tot i no tenir la clau, entenc que des de l'oposició poden fer bona feina sobretot per diferenciar-se del primer grup del Parlament, C's, que acusa Puigdemont de defensar i fer política per a la meitat dels catalans i ells estan fent el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada