dimecres, 15 de novembre del 2017

Justícia en singular o plural i arbitrària?

Haig de confessar que estic una mica verd en tot el tema judicial, i se m'escapen coses com ara les competències d'una institució o una altra i, per tant, saber si l'Audiència Nacional té o no competència per jutjar els presos polítics que en aquests moments tenim a les presons de Madrid i que, si es confirma trasllat dels casos dels nostres consellers empresonats, i també els jordis, de l'Audiència Nacional al Tribunal Suprem, sigui més fàcil la sortida de la presó, sempre sense judici.
Si la Justícia és la mateixa per a tothom, no tindria sentit que amb el canvi d'institució els consellers ara empresonats poguessin sortir de la garjola, simplement per decisió del jutge del Suprem, contrària a la decisió de la jutgessa de l'Audiència. 
Esclar que tots ho agrairíem, bé, totes les persones amb sentiments i voluntat de justícia, que entenem que la presó incondicional és fruit d'un esperit de venjança, res a veure amb la justícia.
Sigui com sigui, m'apunto al trasllat per aconseguir veure els nostres presoners polítics de nou en llibertat per defensar els seus principis i, sobretot, els seus drets.
D'aquest embolic, i convençut que no totes les persones són jutjades de la mateixa manera, també tindríem que en funció del jutge el resultat seria totalment diferent, és a dir, es tracta d'uns criteris arbitraris. Si és així, queda encara més qüestionat el Tribunal Constitucional, on dotze persones tenen més poder de decisió que tot un poble (recordeu allò de l'Estatut d'Autonomia, oi?).
Tinc molt present les paraules de l'alcalde de Jerez, el senyor Pedro Pacheco, quan l'any 1985 deia que "la justicia es un cachondeo". Sempre he pensat quanta raó tenia!