L'expressió més escoltada avui era que els "bascos sí que en saben, i mira nosaltres els catalans...". No és la primera vegada que el PNB pacta amb el govern estatal i en surt ben gloriós, mentre que els pactes que els partits catalans arriben a fer, en sortim ben galdosos.
Què passa? També havíem escoltat sentències com que a Madrid li feia més por el catalanisme que no pas ETA, i això no s'acabava d'entendre, però té una explicació, si més no això és el que jo penso.
Al marge de la nostra manera de ser, que no ens fiem de ningú, ni de nosaltres mateixos, els catalans som més i contribuïm més a l'Estat. El que puguem fer i deixar de fer nosaltres no té la mateixa importància ni efectes que l'actitud dels bascos. Al final el que interessa al PP és aprovar els pressupostos, encara que sigui donant xavalla als bascos.
Hem de canviar d'estratègia? No crec que aconseguim mai girar la truita. Nosaltres som com som, i els governs espanyols, siguin del PP o del PSOE, mai permetran que retoquem res que els pugui perjudicar. És per això que molts catalans volen la independència, i d'altres voldrien trobar la manera de justificar la lleialtat amb Espanya, però l'experiència ho fa difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada