En un moment de baralles internes en la majoria de partits polítics, i d'una pèrdua important de la seva credibilitat, observem que el PP, que es manté ben cimentat i sense escletxes aparents, veu com des de fora, qui va ser president del partit i del govern durant dues legislatures, els està apunyalant descaradament i els diu tous.
Avui ens han recordat que Aznar, quan plegava, va afirmar que només tornaria a la política activa si Espanya el necessitava, i sembla ser que ara, a ulls seus, ha arribat aquest famós moment. Espanya el necessita perquè el seu hereu, la persona que va col·locar al capdavant del partit, el president Rajoy, no ho fa prou bé.
Cal dir que no m'imagino Aznar encapçalant un nou partit i presentant-se a les eleccions si no ho té tot lligat i assegurat el triomf. Aznar no pot fer el ridícul i sortir a perdre ho seria. En aquests moments tampoc està clar que trobi prou gent per fer-li costat, sobretot quan el PP té la comoditat de governar en front d'una oposició que trontolla i no li pot fer ombra.
Un PSOE amb tendència a perdre encara més vots i que es mig salva per la mala salut política de Podemos i C's. Una situació que molt bé podria ser la millor plataforma per a unes noves eleccions i una victòria per majoria absoluta del Partit Popular.
A Catalunya no estem pas millor i excepcionalment les expectatives del PP català són a l'alça, també en bona part per les dificultats d'estructurar positivament el relleu de CDC, i la multiplicació d'alternatives de partits de dretes. Hi ha qui només s'aguanta pel discurs independentista i la promesa de dur a terme el referèndum. Si els falla se n'aniran en orris.
Cada vegada més tot s'aguanta per un fil finíssim que de moment només voleia, però es pot arribar trencant. Llavors trobarem la terra erma i una sequedat extrema. Ens hem oblidat de llaurar-la i abonar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada