No podem negar-li la raó al ministre quan parla de normalitat en referir-se a la decisió presa pel Consell de Ministres de presentar recurs davant del Tribunal Constitucional de tres lleis més aprovades pel Parlament català. La presentació de recursos per part del govern del PP és la cosa més habitual que pugui haver passat durant tota aquesta legislatura, fins i tot ara quan el govern es troba en funcions i no acudeix al Congrés a defensar la seva acció de govern.
Tampoc no ens estranya que cada vegada hi hagi més rebuig a la seva gestió i que fins i tot pugui beneficiar el col·lectiu d'independentistes. Ja n'hi ha una bona colla que més que desitjar constituir un estat català el que volen és marxar de l'estat espanyol, veient com funciona i tement que no hi ha cap garantia que això pugui canviar.
El Partit Popular, que a Catalunya és residual i sense cap tipus d'incidència política al Parlament català, utilitza la majoria absoluta del PP estatal, que li ha permès governar aquesta legislatura i la torna, per tombar les lleis que el Parlament aprova. Aquest abús dels mecanismes jurídics per anul·lar les resolucions polítiques no beneficien la societat que les pateix i tard o d'hora forçaran un canvi irreversible.
Entenc els independentistes, però no acabo d'entendre el PSC, no pas perquè no sigui independentista, sinó perquè encara pensi que és possible un pacte amb Madrid per millorar la situació de Catalunya. Un govern que es dedica a impugnar les lleis que aprova el Parlament, que ha estat elegit democràticament pel poble català, ho és tot menys democràtic. Davant d'això poques opcions ens donen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada