El futur del govern espanyol no és gens fàcil ni gaire previsible. Les dues opcions que poden evitar anar a eleccions són complicades perquè deixarien insatisfets a molta gent. No estic, però d'acord amb aquelles persones, normalment polítics interessats, que defensen posicions basant-se en la interpretació correcta del què ha volgut dir la ciutadania amb els resultats electorals. Penso que els resultats han deixat un panorama inèdit a Espanya i que obliga a pactar, i per fer-ho cal saber-ne.
Considero que si tots plegats fóssim honrats hi ha qui hauria de fer el primer pas i dimitir. Rajoy, tot i haver aconseguit més vots que ningú, és incapaç de pactar amb ningú per dues raons molt importants i tristes alhora: la seva prepotència durant aquests quatre anys de govern, sense amics i només creant-se enemics que ara no volen pactar amb ell, i la corrupció que ha empastifat tot el PP, i ell tampoc no en té les mans lliures.
Si Rajoy no fa el pas és per orgull i un mal concepte de governar. No és esperit de servei, sinó ànsia de poder, i en el seu cas poder personal, ja que ni dins del seu propi partit té credibilitat, donant-li només suport aquells que en surten beneficiats. Si no pot governar i, per tant, col·locar amics a càrrecs públics, ja veurem quants amics de veritat li quedaran.
En el cas del PSOE tampoc l'aigua és clara. La lluita pel poder dins del partit entre Pedro Sánchez i Susana Díaz clama el cel. No és honrat jugar amb la gent les pròpies dèries i ànsies per dominar el partit. Voldria pensar que la defensa del PSC a la posició de Pedro Sánchez és una defensa coherent i sense interessos més que els propis de la ciutadania que representen i manifesten defensar.
A Catalunya es va escriure molt sobre les ànsies del president Mas de continuar governant el país. El mateix PP va ficar-hi cullerada i el responsabilitzava de la corrupció del seu partit. Ara seria bo que es prenguessin el mateix medicament i apartessin Rajoy pels mateixos motius. Això, però no passarà, perquè hi ha massa hipocresia en el món de la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada