Em pregunto en veu alta si hi ha algú que avui no parli del Tribunal Constitucional. A algú ha sorprès la decisió del Tribunal, més enllà de la rapidesa en la seva tramitació? Tots ho teníem clar, oi? Rajoy també? Si és així, per què tanta alegria?
No diré que avui no esperés llegir la mateixa notícia, però sí que m'hauria agradat que tot això ja no fos notícia. També em cansa tot el debat a l'entorn de les negociacions entre CUP i CDC. Diuen que la CUP es reunirà en assemblea el 27 de de desembre, oi? Doncs, deixem-ho fins al 28, i ja ho comentarem.
Centrem-nos amb... Bé, ara toca parlar de les noves eleccions. Els cartells que avisen de les seus electorals ja no es varen treure l'endemà del 27 de setembre. Potser que tampoc els toquin ara, per si cal utilitzar-los el mes de març.
Tampoc vull parlar d'unes eleccions que no em motiven. El panorama no és gens interessant. El vot a Podemos no servirà per a res. El PSOE perdrà diputats, i el PP aconseguirà sumar majoria amb C's. El pitjor escenari per als interessos dels catalans. Ho remarco: de tots els catalans. No penso només en els independentistes, sinó en totes les persones que vivim, treballem i paguem impostos a Catalunya.
Ahir, un comentari en el meu bloc d'arenyautes em considerava resignat. No és ben bé això. El que estic és cansat i desanimat, però no resignat. No m'està bé el que veig i passa, però necessito més temps per reaccionar. Avui tinc clar que no tornaria a sortir al carrer, com no he anat a l'Audiència Pública que ha organitzat l'equip de govern de la meva vila. No vull seguir el seu joc. Quan m'hi vegi amb cor, m'hi tornaré a posar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada