Desprotegits dels incívics i petits delinqüents

La proximitat és un bon remei per a molts mals, però no n'hi ha prou. Vull dir que els problemes vistos de prop són més comprensibles, encara que no signifiqui que els puguem resoldre. No tot està en les nostres mans, com així els passa als governs locals.

Hi ha molts problemes de convivència per actes incívics i també delictius, que els nostres ajuntaments no tenen la solució. Això no vol dir que no s'hi pugui treballar, ni deixar d'intentar d'arribar fins al límit, lluny d'una simple mirada cap a l'altra banda. 

Avui sortia més d'una notícia a la premsa referida a situacions que podríem considerar d'impotència. Resulta que segons quines lleis són molt fàcils de canviar o promulgar, però n'hi ha d'altres que no es toquen per res del món. En civisme, concretament, hi ha molt camp per córrer en la millora del respecte dels drets de les persones que actuen correctament. Hi ha molts buits legals que permeten que els incívics, i també els petits delinqüents, se surtin amb la seva i provoquin molèsties i perills als seus veïns.

Aquesta setmana uns amics nostres ens han exposat el problema que pateixen des de fa uns mesos, i com se senten en veure que poden trigar mesos o fins i tot anys per resoldre un problema que és evident i que en són perjudicats des del primer dia. 

Crec que en el nostre país hi ha un excés de "garantisme" cap a les persones incíviques i petits delinqüents, reincidents, que provoca desprotecció jurídica i social de les víctimes de l'incivisme i la delinqüència.

La solució passa per un canvi de les lleis actuals, perquè ni policia ni regidors o regidores municipals no hi poden fer res. És per això que convindria que el poder legislatiu s'aproximés a la realitat ciutadana i s'adonés de quins són els problemes importants de la població, perquè els portés a redactar unes lleis que permetessin als jutges castigar els que delinqueixen i no deixar a l'estacada qui pateix els actes incívics.