Podríem discutir moltes hores l'encert de batejar el nou partit com a "Demòcrates de Catalunya", però havent vist noms com "Ciutadans" o "Partit Popular", per posar dos exemples, no cal massa imaginació ni buscar-hi cinc potes al gat per trobar un nom escaient.
En el cas de "Ciutadans" no m'agrada perquè és un genèric i no t'explica res, ja que suposo no pretén fer pensar que els simpatitzants i militants dels altres partits no són ciutadans. Quant a "Partit Popular" no hi ha cap dubte que és un error, o una manera molt especial de definir el terme "Popular".
El nom escollit pels crítics d'Unió Democràtica de Catalunya tampoc m'agrada perquè torna a ser massa genèric i tots sabem que hi ha molts catalans demòcrates que no hi formaran part. No estic d'acord en què el nom no és important, sinó que valdria la pena pensar-lo millor.
Sigui com sigui, avui neix un nou partit català, compromès amb el dret a decidir i la independència de Catalunya, des del vessant dretà i conservador. Tots els independentistes haurien d'estar contents, perquè la independència no és cosa de dretes ni esquerres, encara que la senyora Teresa Forcades no ho vegi igual. És important perquè els catalans i catalanes que no es senten representats per ideologies d'esquerra, disposen d'un partit conservador per defensar la independència de Catalunya.
Demòcrates de Catalunya no és una invenció nova, sinó que és la recuperació de l'esperit inicial d'Unió Democràtica de Catalunya, que el senyor Duran i Lleida va prostituir i el va girar segons més li va convenir. Estic d'acord amb aquells que afirmen que si els fundadors d'UDC tornessin, s'inscriurien a Demòcrates de Catalunya, renunciant al nom que varen batejar el seu moviment polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada