La gran preocupació de Susana Díaz, la presidenta andalusa, és que Rajoy no pacti cap finançament nou amb Catalunya. Aquesta senyora és la presidenta socialista de la comunitat amb més presència del PSOE, un partit que segons Iceta ens ha de portar el federalisme, la gran solució per a Catalunya.
Intento creure que tot allò que em diuen els diferents partits polítics és sincer, però no és fàcil, sobretot quan t'adones que una vegada rere l'altra te la fan. A la que et despistes ja t'han fotut. He procurat entendre aquells que em diuen que no es pot ser extremista, que les coses no s'arreglen anant a màximes i que sempre es pot dialogar i pactar sortides que no excloguin ningú. Ho procuro, però l'evidència no m'ho permet.
I ara tenim a Pablo Iglesias que també ha vingut a engrescar-nos perquè confiem en ell. Ens diu que el que cal ara és canviar Espanya i deixar-nos de banderes. El que no tinc tan clar és l'Espanya que vol arreglar, o millor dit, quina Espanya vol. L'Espanya que ha de posar ordre en el finançament territorial, o bé hem de continuar amb dèficit fiscal?
Gat escaldat d'aigua tèbia fuig, i nosaltres som gats escaldats i ja no ens fiem de ningú. La llàstima és que entre nosaltres no ens entenem i així no arribarem enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada