Pedro Sánchez demana a Rajoy que reaccioni davant la mobilització catalana. Pedro Sánchez no li demana que autoritzi la consulta, sinó que s'obri a modificar la Constitució. És això un crim? El PP no té arguments a l'hora de negar la consulta. Només saben dir que la Constitució no ho permet, com si nosaltres no sabéssim que la Constitució es pot reformar, que ja la varen modificar quan els va interessar. És doncs una excusa de mal pagador que no porta enlloc.
Si mai hem cregut amb la força de la ciutadania, ara és el moment de posar-la en pràctica. La història ens ha ensenyat milers d'exemples en què la població unida ha canviat les lleis dels homes. I tot aquest embolic per demanar el dret a decidir. A poder dir que volem continuar com ara o canviar. Hi ha massa orgull. Som massa quixots.
A mida que anem caminant les amenaces són més greus i els arguments han desaparegut. La manca d'arguments se substitueix per la força, la imposició i la negació a tot. És per això que entenc que cal anar caminant amb pas ferm sense caure en la trampa que ens para el govern espanyol. És per això que també opino que ERC s'equivoca, sobretot si es vol erigir com a partit de govern. Hi ha coses que podem defensar i exigir la societat civil, en boca de l'ANC, Òmnium o qui sigui, però no es pot liderar des d'un partit que aspira a governar.
És bo que valorem la posició dels diferents partits, també dels que pensen de manera diferent a nosaltres, diferenciant-los entre ells. Posar en el mateix sac el PSC, C's i PP és un error. C's i PP ens neguen el nostre dret a decidir, perquè no ens consideren subjecte sobirà. No creuen en Catalunya, sinó en una part d'Espanya, amb singularitats folklòriques. El PSC continua treballant per evitar el trencament sense rendir-se, sense llançar la tovallola. Els falta, però més confiança en nosaltres mateixos, en ells mateixos. És per això que no ens hi podem posar d'esquena ni ignorar-los, sinó intentar caminar junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada