Una tarda d'agost en què ja es comença a notar que el dia s'escurça, si més no aquesta és la impressió. Una tarda mirant el flight tracker del vol US754, de Los Angeles a Philadelphia, en aquests moments a una hora d'arribar a terra, i també fent la caminada habitual fins a Canet de Mar, a un bon pas, per cremar calories i mantenir-nos una mica més en forma.
Les notícies avorreixen: nous atacs a Gaza i més informacions sobre les finances de la família Pujol Ferrusola. Els atacs un vergonya per tota la humanitat, i el frau o delicte de la família Pujol Ferrusola, una vergonya pel nostre país que havia arribat a idolatrar el megapresident.
Ahir o abans d'ahir deplorava la incapacitat de NNUU d'aturar els atacs d'Israel als palestins de Gaza i per tant no cal parlar-ne més. No pas perquè no sigui tràgic i denunciable fins a l'extenuació, sinó perquè ja no hi ha pitjors adjectius per denunciar la situació.
Avui m'he fixat amb la discussió que es viu dins d'ICV sobre la posició a prendre davant la convocatòria del 9N. Hi ha corrents internes que volen que la direcció es posicioni més clarament a favor del dret a decidir i fins i tot a votar sí-sí. La cúpula del partit no ho té tan clar. Per què?
La resposta és la de sempre: els partits polítics volen assegurar vots i això els provoca por a l'hora de prendre decisions. Ja ho sabem: quan prens partit per alguna opció, guanyes adeptes i perds els que pensen diferent. El mal del sistema polític del nostre entorn és precisament aquest: es pensa massa en els vots i poc en la coherència del missatge que es vol defensar. Això fa que els partits siguin poc coherents. ICV no s'escapa d'aquest vici i ara l'està vivint a fons. Per què? doncs perquè ha aparegut Podemos, i la CUP també li fa ombra. El discurs de Podemos i la CUP hauria de ser el discurs d'ICV, però els anys i l'experiència de govern els ha portat a convertir-se en un partit cansat i amb poca iniciativa, malgrat el nom.
Crec que era ahir que parlava del paper de Podemos i el seu futur. Penso que ICV és força la víctima del naixement de Podemos, i com a ciutadans no podem esperar que Podemos desaparegui de seguida, sinó que agafi força i s'hi apuntin altres forces, entre elles ICV. Es parla molt d'esquerres, però tot queda en paraules. Els fets demostren que l'esquerra al nostre país fa molts anys que no existeix com a tal, i això no és bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada