Els únics petards són els polítics

Som a poques hores de la revetlla de Sant Joan i no sento petards. No sé si estem perdent la tradició o bé és que encara estalviem. Us haig de dir que no recordo haver comprat mai ni un sol petard. No m'han agradat mai, ni hi trobo la gràcia.

Pensava que en aquests moments en què des de casa no se senten petards, els únics petards són els polítics, que no es cansen de recitar-nos els mateixos discursos. Avui és l'Ernest Maragall qui pretén unir les esquerres per desbancar el PSC que no acaba d'encaixar en la societat real. Unir tendències i partits? Que no té memòria aquest senyor? Que no recorda la mala experiència de l'única vegada que es varen unir tres partits? Ell hi era i tot va acabar com el rosari de l'aurora.

Ahir vaig fer memòria a uns polítics propers d'un compromís assumit el disset de maig de 2012. Em parlaven de "en breu", i han passat dos anys. Comptant que els mandats electorals són de quatre anys, vol dir que hi estan dos breus moments i per això no tenen temps a complir les promeses electorals.