Aquests dies que hem viscut els aldarulls al voltant de Can Vies, he observat unes reaccions al Twitter que són dignes d'analitzar. Diferents columnistes dels diaris de casa nostra han pres posició davant dels fets i han opinat, no sempre del grat dels simpatitzants del moviment okupa, que confonen la reivindicació amb destrossar tot el que troben al davant.
Però, com deia ahir, molt pitjor que els joves vandàlics són aquells que els defensen i creuen que insultant els que pensen diferent d'ells, consoliden les seves idees. El món no es canvia a base de destrosses. El món es pot canviar a base de construir alternatives, sumant i denunciant els que no respecten els drets dels altres.
Per més raó que puguin tenir els llogaters de Can Vies, mai em convenceran ni pels mètodes ni per no denunciar els violents. S'han vist pintades i bretolades, però totes fetes en l'anonimat. Per què? si tanta raó tenen, per què no ho exposen amb la cara destapada? és com els anonimats a les xarxes socials. És trist que les persones no es puguin entendre a través del diàleg, però és cert que al nostre país no abunden els bons exemples.
Els problemes amb Can Vies, tard o d'hora es solucionaran, però el més trist de tot és el paper que alguns han jugat; alguns que ha aprofitat les circumstàncies per atacar tot allò que els fa nosa, tot allò que no poden vèncer amb la força de la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada