Vergonya i malícia per les paraules d'Aznar

"Em costa molt guanyar-me honradament la vida i pago fins a l'últim dels meus impostos"

I a la majoria dels espanyols què creu que els hi passa? I encara n'hi ha molts que ni tan sols se'n poden sortir, i sap per què? ho vol saber? Sap quina política ha aplicat el PP, també quan vostè governava? i el que va fer també el PSOE?

De tot plegat n'estem pagant les culpes. N'hi ha que s'han suïcidat quan han vist que quedaven sense pis i amb deutes impossibles de retornar. Sense feina ni ajut del subsidi d'atur. 

Em fa vergonya que l'expresident Aznar faci aquestes declaracions. Em recorden les declaracions de Duran i Lleida quan afirmava que continuaria en la política perquè amb el sou de mestre no podria viure. Ho diuen i queden tan amples! Quina colla de pocavergonyes!

Hi ha aquell polític que cobra menys que si es dediqués a la seva professió, però n'hi ha una colla, els que estan a dalt i els seus "preferits", que viuen del 'xollo', que si no fos per la política no sabrien on anar a jeure!

I ens diu que paga tots els seus impostos. Normal, oi? o potser és que no hi estava acostumat. Esclar que abonat a les caixes B, això de pagar impostos els ve de nou. I això que el sistema no és progressiu com caldria. No s'adona que els més pobres, si no paguen impostos és perquè no tenen ni cinc a les butxaques? i ningú no els hi perdona!

Afegeix que no vol passar a la història. Aquí no hi ha res a fer. Ja ha fet tard. La història el recordarà, però en negatiu, com un mal son, en una època grisa i trista per Espanya, que va provocar la crisi econòmica que encara estem patint, que va donar suport a la guerra d'Iraq, buscant una armes químiques que no existien. La història no el perdonarà. La llàstima és que haurà viscut com un rei, encara que ara tingui la barra de dir que li costa guanyar-se honradament la vida. Trist i imperdonable.