Aquests dies que estem recordant els 75 anys del final de la guerra, que no de les morts ni assassinats, ja que aquests van continuar fins gairebé quaranta anys més tard, em va agradar un tuit que ara no recordo qui el va fer, en què recordava al PP l'atac a l'estat de dret per tropes franquistes, quan el PP s'està queixant d'ETA que va prendre les armes contra la democràcia.
Amb això no justifico les accions i assassinats d'ETA, de cap de les maneres. Un assassinat, el faci qui el faci, és una acció injustificable, punible i abominable. Simplement ho poso damunt la taula perquè la lectura que fem de les coses, i sobretot de la hist
Sotmetre la ciutadania al pes de les lleis, no és sempre un sinònim de respecte ni de bona praxis democràtica. Si les lleis no es poguessin canviar, el món no avançaria, i encara la dona no podria votar, o les reunions d'un grup de ciutadans serien il·legals. Les lleis serveixen per posar ordre i ajudar a la convivència, però han de tenir la flexibilitat per adaptar-se als canvis al llarg del temps. Només un estat dictatorial defensa amb les dents unes lleis contra la població. Unes lleis que només tenen el discurs de la prohibició.
Les tropes franquistes varen ocupar la meva ciutat natal el dia 1 de febrer de 1939, i aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ocupat les aules de les escoles, menystenint el Parlament escollit democràticament pel poble de Catalunya. Han passat 75 anys, però hi ha actituds que no han canviat massa. Ens hem de mobilitzar per frenar l'atac als nostres drets com a persones lliures i sobiranes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada