La classe política, en general, només defensa la mobilització ciutadana en les jornades electorals. Per a molts polítics la seva vida, el seu futur, depèn de la capacitat de mobilitzar ciutadans favorables a votar-los per a quatre anys. Alguns polítics, una vegada assolit l'escó, es limiten a obeir les ordres de la direcció del partit, al marge de les seves creences i valors. El següent objectiu serà aconseguir suficients vots per gaudir de quatre anys més de la vida pública retribuïda.
Ja sé que dibuixo un panorama molt negatiu i generalitzo massa, però, malauradament, el panorama polític actual segueix força aquesta dinàmica. Deixem de banda l'anàlisi de la disciplina de vot dins dels partits polítics i fixem-nos en què està passant als carrers dels nostres pobles i ciutats.
La crisi econòmica és un factor clau per a la desesperació de moltes persones, que provoca situacions extremes en les capes més desafavorides. A tot això, però, cal afegir el mal exemple de molts polítics amb qui hem dipositat la nostra confiança per dirigir el país. A part de la corrupció, que és un fenomen massa corrent darrerament, observem una incapacitat extrema de molts polítics per governar, amb coherència i eficàcia. Un mal ús de la majoria absoluta condemna la democràcia a una autocràcia. En democràcia no es pot fer tot el que un vol, encara que tingui majoria absoluta al Parlament o al Ple municipal.
Darrerament estem observant mobilitzacions crispades, amb enfrontaments violents, que no ajuden gens a la convivència. Quan les persones tenen poc a perdre, fàcilment surten al carrer a defensar els drets constitucionals al treball i a l'habitatge. No sempre les reivindicacions són encertades, també n'hi ha d'errònies, però en un clima de crispació i empobriment general de la població, la pedagogia és molt complicada. Es tracta d'aplicar-la abans que es desfermi la tempesta, i en això la classe política hi té molt a aprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada