Ara, si volgués fer-me l'important o autoenganyar-me diria que l'Oriol Junqueras em llegeix el blog. Per què? Doncs perquè ahir escrivia sobre el front comú dels diferents partits catalanistes i avui en Junqueras proposa a CIU i a ICV presentar-se junts, per a una Catalunya independent.
Però avui volia parlar del cas de l'avi de Tarragona, en el sentit de plantejar-nos si la vida d'una persona pot dependre d'una sola persona? D'un jutge?
¿El fet de tenir una plaça de jutge, et pot donar dret a decidir allò que et passi pel cap, i tothom t'ha d'obeir? No em val que em digueu que es pot fer un recurs a instàncies superiors i aconseguir que es revoqui la decisió del jutge. Jo estic parlant d'un fet que no pot demorar-se. Si la vida d'una persona de 74 anys està en perill, jo no puc permetre'm el luxe de presentar recursos a figures superiors. El tema s'ha de resoldre ja! Ja veurem després com acaba.
Em sento indefens, com es deuen sentir els familiars de l'avi extraviat. Si resulta que troben l'avi mort, al cap d'un parell de dies, Déu no ho vulgui!, quina responsabilitat tindrà el jutge? I encara que es castigui el jutge, qui retornarà la vida a l'avi?
No hi estic d'acord. Veig bé que la companyia telefònica prengui mesures a l'hora de donar dades a tercers, encara que siguin familiars, però si hi intervé la policia, no és suficient garantia per a l'avi extraviat? Jo penso que si, i que si hem d'esperar la resolució del jutge, no anem bé. De fet els catalans estem molt cansats dels jutges, perquè la nostra vida i el nostre futur està a les seves mans i ja n'estem farts. No crec en els jutges i per tant no crec en la Justícia que està a les seves mans!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada