Com si s'haguessin alineat els estels, els planetes o no sé què... en qüestió de poques hores hem estat testimonis d'un seguit de guspires i olor de socarrimat al voltant d'institucions públiques. Friccions, enrabiades, canvis de "terç"... He experimentat una sensació d'alliberament i pau, que no es pot imaginar si no ho vius.
El PP, que ha triomfat a Madrid, s'ha emprenyat a Barcelona per l'actitud del seu suposat company de guerrilles. El PSC ha canviat d'actitud, mentre Chacón ha culpat el seu propi govern de la desfeta del partit. Els partits minoritaris han protestat pel menyspreu dels grans, i tot plegat ha ocasionat guspires incendiàries. Més a prop, a casa nostra també s'ha viscut un daltabaix que ha fet obrir els ulls a més d'un, amb cara d'estranyesa.
De qualsevol situació en pots treure alguna lliçó o altra, i avui hi ha una colla de conceptes i valors que prenen protagonisme. Coherència, rigor, confiança, credibilitat, treball, humilitat, intel·ligència...
És important que ningú es cregui posseïdor de la veritat absoluta ni pensar que els altres, els que pensen diferent, ho fan per fer la punyeta. Els altres, poden tenir raó, oi?
El diàleg és molt important i la incapacitat per exercitar-lo és una dissort. Ens falta, ens resulta massa difícil, ens obsessionem en allò que volem, confonem la nostra opinió amb el que convé a tothom. Som incapaços de posar en dubte la nostra opinió i ho substituïm per insults als nostres adversaris, aquells que pensen el contrari.
Siguem capaços de diferenciar les formes del contingut. Les formes no es poden perdre mai. El contingut no és mai blanc o negre. Hem de saber matisar, emmotllar, adaptar, consensuar... I tinguem memòria històrica. Siguem capaços de mirar què passa a altres contrades. Potser, d'aquesta manera, ens adonarem que allò que ens sembla la panacea, és una opció obsoleta, sense futur, que a no trigar eliminarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada