Un cop passades les eleccions, als diferents partits se'ls ha girat feina. He vist que Carretero ja torna a marejar la perdiu i no em vindria res de nou que el pacte ERC-Rcat tingués els dies comptats. L'exconseller és com el cul d'en Jaumet, i quan no pot fer la seva, marxa. De moment sempre ha anat així.
CIU ha posat el llistó molt alt i ha presentat tot el conjunt de reformes i actuacions per reduir el dèficit, algunes de les quals fan mal a la butxaca i ja han obtingut resposta per part dels sindicats. El PPC ja està preparant la seva entrada al govern de l'ajuntament de Barcelona, i potser en algun altre, i també al govern de la Generalitat. L'èxit aconseguit a nivell d'Espanya els dóna ales.
El PSC, que ja tenia programat el seu congrés, està ultimant els detalls per aconseguir reunir un bon equip de persones que els faci sortir del clot on varen caure ara fa un any, i que encara s'hi han enfangat més. Tothom veu necessària la seva renovació, encara que hi ha discrepàncies en com s'ha de fer.
Miquel Iceta va prometre que després de les eleccions de diumenge passat, informaria de quines eren les seves intencions, i ahir ho va deixar clar, o no? A ningú va sorprendre la voluntat de presentar-se per a secretari general del partit, però sí amb el desvergonyiment amb què ho va fer. Iceta coneix el seu poder de seducció, i és conscient que fins ara l'ha utilitzat amb èxit. Ahir va anunciar que es presentaria si s'aconseguia una llista única, o sigui si es retiraven tots els seus possibles competidors. Més clar l'aigua: desistiu de presentar-vos, que ja seré jo!
Estic convençut que el PSC compta amb militants molt vàlids per liderar un nou projecte, i també crec en la necessitat d'impulsar un nou projecte, amb gent nova, amb l'experiència que tenen d'estar dins el partit durant uns anys, encara que a segona fila. La vella guàrdia del PSC ha de cedir el pas als més joves, perquè el partit necessita la renovació, i perquè els que han conduit el partit fins ara, han fracassat estrepitosament.
La supèrbia d'alguns és tan accentuada que són incapaços d'adonar-se que el seu temps polític ha finit, i que no cal que es passin tota la vida fent de polítics, sobretot quan l'experiència els ha portat al fons del pou. Però el PSC sembla que no vulgui aprendre dels errors, i avui ja ens anunciaven que Montilla seria nou senador en representació del Parlament català.
Tant de bo que el poder de seducció de Miquel Iceta s'evapori, i el congrés del partit elegeixi una candidatura de renovació per portar el PSC on es mereix dins el món polític català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada