Aquest matí he passat per la Residència Geriàtrica per observar l'exposició dels treballs que els nostres avis i àvies han estat elaborant des del mes de setembre, per poder vendre en motiu de la Marató de TV3, i poder col·laborar d'aquesta manera en la recaptació de diners.
Si una cosa s'ha de tenir clara és que les residències d'avis no són aparcaments ni contenidors per a persones grans i dependents, sinó que són equipaments vitals per a persones que no es poden valdre de manera autònoma, però que poden continuar essent útils a la nostra societat.
La nostra societat no venera els avis com en altres civilitzacions, i a vegades dóna la impressió que estem a l'altre extrem. Tot el que puguem fer per sensibilitzar la nostra societat respecte la darrera etapa de la vida dels humans, repercutirà en la qualitat de vida de tota la societat.
Les residències geriàtriques no són espais de voluntarietat, sinó uns equipaments dirigits per professionals que tenen atenció a persones amb drets i deures, amb aficions diverses i objectius diferents, que comparteixen un espai i temps, per circumstàncies naturals. Amb això no vull dir que s'hagi de rebutjar els voluntaris que hi volen dedicar temps i esforços, sinó que en tot cas els voluntaris ajudaran les institucions en la seva tasca que no és fruit de cap sentiment de caritat, sinó conseqüència de la realitat social, com ho són les escoles bressol, els hospitals o les escoles.
Arenys de Mar tenim una bona colla de residències geriàtriques, i per tant un bon nombre d'arenyencs i arenyenques dependents, que han optat per viure en comunitat, ja sigui per voluntat o per necessitat. Nosaltres sí que podem col·laborar de manera solidària a millorar la seva qualitat de vida, però la responsabilitat serà sempre dels professionals que els atenen i de les institucions que en tenen la direcció.
Aprofito l'avinentesa per felicitar el treball de tot el personal laboral de la Residència Geriàtrica Municipal, que té cura dels 40 avis i àvies que hi resideixen, i ho faig extensiu per a tota la resta de treballadors i treballadores de les residències locals.
Si una cosa s'ha de tenir clara és que les residències d'avis no són aparcaments ni contenidors per a persones grans i dependents, sinó que són equipaments vitals per a persones que no es poden valdre de manera autònoma, però que poden continuar essent útils a la nostra societat.
La nostra societat no venera els avis com en altres civilitzacions, i a vegades dóna la impressió que estem a l'altre extrem. Tot el que puguem fer per sensibilitzar la nostra societat respecte la darrera etapa de la vida dels humans, repercutirà en la qualitat de vida de tota la societat.
Les residències geriàtriques no són espais de voluntarietat, sinó uns equipaments dirigits per professionals que tenen atenció a persones amb drets i deures, amb aficions diverses i objectius diferents, que comparteixen un espai i temps, per circumstàncies naturals. Amb això no vull dir que s'hagi de rebutjar els voluntaris que hi volen dedicar temps i esforços, sinó que en tot cas els voluntaris ajudaran les institucions en la seva tasca que no és fruit de cap sentiment de caritat, sinó conseqüència de la realitat social, com ho són les escoles bressol, els hospitals o les escoles.
Arenys de Mar tenim una bona colla de residències geriàtriques, i per tant un bon nombre d'arenyencs i arenyenques dependents, que han optat per viure en comunitat, ja sigui per voluntat o per necessitat. Nosaltres sí que podem col·laborar de manera solidària a millorar la seva qualitat de vida, però la responsabilitat serà sempre dels professionals que els atenen i de les institucions que en tenen la direcció.
Aprofito l'avinentesa per felicitar el treball de tot el personal laboral de la Residència Geriàtrica Municipal, que té cura dels 40 avis i àvies que hi resideixen, i ho faig extensiu per a tota la resta de treballadors i treballadores de les residències locals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada