No sé si a vosaltres us passa, però jo a vegades em pregunto com és que de tal cosa se'n parli ara després de tant temps? qui ho ha mogut i per què ara i no abans? Això és el que pensava aquesta tarda quan he llegit la detenció a Suïssa del director de cinema Roman Polanski, acusat per la justícia nord-americana d'haver abusat sexualment d'una menor de 13 anys, ara fa 31 anys.
Polanski ha viscut a França fugint de la justícia nord-americana, però quan arribava a l'aeroport de Zuric ha estat detingut i ara espera ser extradit als Estats Units.
Desconec com s'ha mogut Polanski durant aquests trenta anys; tot fa pensar que fins ara no hauria trepitjat cap país on fos possible ser extradit, però m'estranya que aquest sigui el cas. Per què ara se'l reclama?
Els de la meva generació recordem bé les seves pel·lícules i també el brutal assassinat de la seva dona, l'actriu i model Sharon Tate, que estava embarassada de vuit mesos. D'això en fa quaranta anys, i així ho recordava la premsa a primers d'agost.
Aquest succés va commoure el món de la cultura ja que la parella era molt coneguda, com a parella i també de manera individual cadascú d'ells.
Segur que heu vist o sentit a parlar de pel·lícules com La llavor del diable, Chinatown, The Pianist, o també Tess d’Urberville, que jo havia llegit la novel·la i després la pel·lícula no em va decepcionar gens, com a vegades m'ha passat. Una pel·lícula que he tornat a veure més d'una vegada per televisió.
Sembla ser que França ha protestat la decisió del govern suís i demana la posada en llibertat. El ministre de Cultura francès titlla d'absurda aquesta detenció i demanen a Suïssa que es respectin els drets del nacionalitzat francès Roman Polanski.
Tot plegat són aquelles coses de la Justícia que no acabes d'entendre i sempre tens la impressió que no es mesura tot ni tothom de la mateixa manera, i això no és bo.
Polanski ha viscut a França fugint de la justícia nord-americana, però quan arribava a l'aeroport de Zuric ha estat detingut i ara espera ser extradit als Estats Units.
Desconec com s'ha mogut Polanski durant aquests trenta anys; tot fa pensar que fins ara no hauria trepitjat cap país on fos possible ser extradit, però m'estranya que aquest sigui el cas. Per què ara se'l reclama?
Els de la meva generació recordem bé les seves pel·lícules i també el brutal assassinat de la seva dona, l'actriu i model Sharon Tate, que estava embarassada de vuit mesos. D'això en fa quaranta anys, i així ho recordava la premsa a primers d'agost.
Aquest succés va commoure el món de la cultura ja que la parella era molt coneguda, com a parella i també de manera individual cadascú d'ells.
Segur que heu vist o sentit a parlar de pel·lícules com La llavor del diable, Chinatown, The Pianist, o també Tess d’Urberville, que jo havia llegit la novel·la i després la pel·lícula no em va decepcionar gens, com a vegades m'ha passat. Una pel·lícula que he tornat a veure més d'una vegada per televisió.
Sembla ser que França ha protestat la decisió del govern suís i demana la posada en llibertat. El ministre de Cultura francès titlla d'absurda aquesta detenció i demanen a Suïssa que es respectin els drets del nacionalitzat francès Roman Polanski.
Tot plegat són aquelles coses de la Justícia que no acabes d'entendre i sempre tens la impressió que no es mesura tot ni tothom de la mateixa manera, i això no és bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada