Crec que la majoria coincidiria en dir que la notícia del dia és la vaga del transport, i en conseqüència l'acaparació de benzina que ha deixat buides moltes benzineres. La cosa no és senzilla i qualsevol postura es pot arribar a entendre. Probablement tots plegats hem viscut refiats, potser inconscients i hem tirat massa de la corda i ara està a punt de petar.
La llei del pèndol, la teoria del cicles econòmics... ciutadans i institucions hem viscut de la construcció, i tot i les veus que ens alertaven de la bombolla immobiliària ningú en feia cas; els bancs i caixes deixaven diners sense massa miraments; les famílies ens hipotecàvem a llarg termini, amb una quota mensual massa elevada, i ara... els pisos no es venen, i els que s'han venut perden valor; les caixes i els bancs no tenen estocs i el preu del diner puja, i amb ell la inflació i les hipoteques...
A tot això el preu del gasoil ha arribat a uns nivells que resulta insostenible per a tots aquells que el necessiten com a primera matèria; la pesca, el transport, els taxistes... El govern espanyol hi està a sobre, i estan molt preocupats per les mobilitzacions, ja que creen pànic - un exemple l'acaparació de benzina d'aquest cap de setmana - i poden deixar sense productes els mercats. Ara també hi ha un estira i arronsa, i tots hi tenim molt a perdre. El govern ha de sospesar el seu marge de maniobra i valorar les dificultats que tenen una bona part de ciutadans que utilitzen el gasoil per posar en marxa la seva eina de treball. Els que l'utilitzem per comoditat, potser ens ho hauríem de pensar. Ens fa mandra caure a les mans de rodalies, amb la mala premsa que tenen. Hi ha, però, qui no en pot prescindir i caldria analitzar de quina manera ho podem salvar. El marge de benefici no serà el mateix, però tampoc és qüestió de perdre-hi diners. Hem de trobar el punt que ens porti fins a la nova remuntada, que vindrà, en podem estar segurs, però no podem badar més.
La llei del pèndol, la teoria del cicles econòmics... ciutadans i institucions hem viscut de la construcció, i tot i les veus que ens alertaven de la bombolla immobiliària ningú en feia cas; els bancs i caixes deixaven diners sense massa miraments; les famílies ens hipotecàvem a llarg termini, amb una quota mensual massa elevada, i ara... els pisos no es venen, i els que s'han venut perden valor; les caixes i els bancs no tenen estocs i el preu del diner puja, i amb ell la inflació i les hipoteques...
A tot això el preu del gasoil ha arribat a uns nivells que resulta insostenible per a tots aquells que el necessiten com a primera matèria; la pesca, el transport, els taxistes... El govern espanyol hi està a sobre, i estan molt preocupats per les mobilitzacions, ja que creen pànic - un exemple l'acaparació de benzina d'aquest cap de setmana - i poden deixar sense productes els mercats. Ara també hi ha un estira i arronsa, i tots hi tenim molt a perdre. El govern ha de sospesar el seu marge de maniobra i valorar les dificultats que tenen una bona part de ciutadans que utilitzen el gasoil per posar en marxa la seva eina de treball. Els que l'utilitzem per comoditat, potser ens ho hauríem de pensar. Ens fa mandra caure a les mans de rodalies, amb la mala premsa que tenen. Hi ha, però, qui no en pot prescindir i caldria analitzar de quina manera ho podem salvar. El marge de benefici no serà el mateix, però tampoc és qüestió de perdre-hi diners. Hem de trobar el punt que ens porti fins a la nova remuntada, que vindrà, en podem estar segurs, però no podem badar més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada