Us haig de confessar que després de la degustació del calamar d'aquest vespre es fa difícil concentrar-se en l'escrit, però m'havia proposat parlar de la sensibilitat en la gestió pública i ho intentaré. Abans, però, deixeu-me que feliciti els organitzadors del Calamarenys, i els encoratgi a continuar treballant-hi. Em consta que no és fàcil, i així m'ho comentava el president del gremi de restauradors del Maresme.
Dit això, entraré en el tema, i ho faré explicant per què l'he escollit. Es tracta de vivències i per tant situades en el temps i l'espai per on em bellugo. Quan tens l'oportunitat de treballar per una vila, has de desenvolupar al màxim la capacitat de servei, humilitat i sensibilitat. Se'm fa difícil pensar en un bon governant si no s'és sensible, i evidentment la sensibilitat es demostra en la senzillesa, no en el luxe, la supèrbia o la prepotència. D'això tots n'hem d'aprendre (em refereixo a ser senzills), i una bona manera és fixant-nos en les persones senzilles del nostre voltant.
Hi ha maneres que no puc entendre, ni en els meus adversaris ni en els meus companys de viatge. Ni accepto la sospita de la broma de mal gust. Amb el respecte als altres no hi ha broma que valgui i encara menys el menyspreu. La sensibilitat neix i creix si es conrea, si hi ha voluntat, si l'entorn és amable, si hi ha estimació, si hi ha voluntat. Les persones que no tenen un grau mínim de sensibilitat són de tracte difícil, i a vegades es fa impossible compartir l'espai i el temps. En política també, fins i tot encara més, perquè s'està exercint unes funcions atorgades per la ciutadania, amb el compromís de servei.
Dit això, entraré en el tema, i ho faré explicant per què l'he escollit. Es tracta de vivències i per tant situades en el temps i l'espai per on em bellugo. Quan tens l'oportunitat de treballar per una vila, has de desenvolupar al màxim la capacitat de servei, humilitat i sensibilitat. Se'm fa difícil pensar en un bon governant si no s'és sensible, i evidentment la sensibilitat es demostra en la senzillesa, no en el luxe, la supèrbia o la prepotència. D'això tots n'hem d'aprendre (em refereixo a ser senzills), i una bona manera és fixant-nos en les persones senzilles del nostre voltant.
Hi ha maneres que no puc entendre, ni en els meus adversaris ni en els meus companys de viatge. Ni accepto la sospita de la broma de mal gust. Amb el respecte als altres no hi ha broma que valgui i encara menys el menyspreu. La sensibilitat neix i creix si es conrea, si hi ha voluntat, si l'entorn és amable, si hi ha estimació, si hi ha voluntat. Les persones que no tenen un grau mínim de sensibilitat són de tracte difícil, i a vegades es fa impossible compartir l'espai i el temps. En política també, fins i tot encara més, perquè s'està exercint unes funcions atorgades per la ciutadania, amb el compromís de servei.
1 comentari:
Hola Xavier!
Jo també en vinc de la presentació del Calamarenys i potser el bon àpat que m'han ofert m'ajuda a ser sincera. Ja em vaig quedar amb les ganes de fer-te aquesta pregunta després del teu escrit 'Treballar en equip' però avui no m'en pus estar (ja saps que tinc la mania de intentar llegir entre línies): Tot va bé?
Torno a dir que ha estat un sopar enriquidor, en molts sentits.
Una abraçada!
Isabel Artero
Publica un comentari a l'entrada