Aquests dies no es parla de res més (i jo sembla que tampoc). Tret de les poblacions on la majoria està assegurada, a la resta són dies de negociacions per aconseguir arribar a un acord per governar els ajuntaments. Diumenge la nit, algú sospirava content pensant que la campanya electoral s’havia acabat, però no recordava que un cop es tenen els resultats, aquests s’han de traduir en pactes, per la qual cosa les eleccions continuen ocupant bona part de les converses.
Avui m’ho deien uns veïns, reunits espontàniament al davant de casa seva: “estem comentant qui serà el nou alcalde”. I és que els resultats d’Arenys fan inviable la continuïtat del pacte de govern, a l’haver perdut CIU dos regidors. Això no treu que es pugui governar en minoria, si la resta de partits no es posen d’acord.
Amb prou feines he pogut seguir les notícies, però si no ho entès malament, Portabella es planteja la possibilitat de mantenir-se a l’oposició, i per tant no renovar el tripartit a l’Ajuntament de Barcelona. A Vic hi ha hagut crisi a ERC, al perdre dos dels quatre regidors, i haver entrat la CUP amb dos regidors. De la mateixa manera que en d’altres poblacions, s’acusa la direcció d’ERC de seguidisme al PSC, la qual cosa els fa perdre credibilitat, credibilitat independentista.
M’imagino que es poden fer moltes lectures i treure moltes conclusions, i encara és més cert que les repercussions dels pactes són importants, sobretot quan els resultats no acompanyen. Malgrat tot, a mi m’agrada més parlar des de l’àmbit a què es fa referència, és a dir, parlar en clau local, ara que hem votat les municipals. Les negociacions que pots fer en una població o altra, entre les mateixes forces polítiques, poden ser com la nit i el dia. És per això que dono més importància estar parlant d’en Joan, en Josep o en Rafel, que no pas del PSC, CIU, ICV... serà perquè no milito i ho veig de diferent manera?
La decisió que prengui ERC, a Barcelona, no passarà desapercebuda i segur que a l’Hereu no li deu fer massa gràcia, però s’ha d’entendre que els partits minoritaris (ERC o ICV en el cas de Barcelona) no han de ser les crosses dels més forts (a cada municipi s’intercanvien posicions uns i altres partits). Ser fidel és una garantia de governabilitat, però no es pot fer a cap preu, i haig d’entendre que alguns partits se’n comencen a adonar (només els petits, o també els més grans?).
Veurem com acaba tot plegat, si es tracta d’una reflexió seriosa o més aviat d’una maniobra per obtenir més poder. Confiem que els electors i ciutadans en surtin ben parats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada