El petit príncep passa per Arenys

Ahir el vespre vaig assistir al concert de Sant Jordi que l’Escola de Música d’Arenys de Mar ens ha va oferir, a l’Auditori del Col·legi La Presentació. No cal dir que la sala estava plena de pares i àvies i germanets més joves, la qual cosa no feia preveure una atenció reposada sinó més aviat hi regnava la joia i curiositat d’observar al nostre fill, o neta dalt l’escenari.
Com ja he comentat més d’una vegada, pel fet de veure-hi tanta quitxalla reunida ja em feia posar la pell de gallina. A més hi tenia els meus fills i m’agradava observar com s’ho passaven de bé.
El concert va començar amb la interpretació de dues peces musicals a càrrec de l’Aula de Guitarra Elèctrica. Era una manera de demostrar a tothom que els instruments o estils musicals no estan necessàriament renyits, sinó que més aviat som nosaltres que els volem contraposar. La segona intervenció va anar a càrrec de l’Orquestra de Corda de l’Escola. Ens varen interpretar l’obra Zoo Folk, de Norman Ward. I per acabar la primera part, vam poder escoltar a La Banda, sota la direcció d’en Jeroni Velasco, que va acabar la seva interpretació amb “The Pink Panter” d’Henry Mancini, i l’espiritual negre “When The Saints Go Marchin’In”. Com podeu suposar tota la sala es movia al ritme de la música i varen ser llargament aplaudits.
A la segona part va venir la interpretació de la cantata per a cor infantil, narrador i conjunt instrumental, “El petit príncep”, amb poemes de Jordi Enjuanes i música de Ricard Gimeno, amb l’adaptació del text d’Imma Sala i Anna Valls, la narració de Rosa M. Campasol, dirigits per Jordi Lluch. Com molt bé sabeu, l’obra és de l’escriptor Antoine de Saint-Exupéry.
El petit príncep és una text que s’acostuma a llegir de petits, però jo recomano sempre una lectura periòdica perquè és més profund del que pugui semblar inicialment. L’obra retrata el nostre món, la nostra societat, i ens fa veure de quina manera caiem en el ridícul més absurd. I tot això en la veu d’un nen que és la innocència absoluta que podria trobar-se ben bé en el nostre subconscient. Fixeu-vos quan parla del rei, del vanitós, de l’home de negocis...

Davant del rei:
"- Voldria veure una posta de sol... Feu-me el favor... Ordeneu al sol que es pongui...
- Si jo ordenava a un general que volés d'una flor a l'altra com si fos una papallona, o que escrivís una tragèdia, o que es transformés en ocell marí, i el general no executava l'ordre rebuda, ¿qui en tindria la culpa, ell o jo?
- Seríeu vós - va dir el petit príncep convençut.
- Exactament. A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir - va continuar el rei -. L'autoritat reposa, en primer lloc, sobre la raó. Si ordenes al teu poble que vagi a llançar-se a mar, farà la revolució. Jo tinc dret a exigir obediència perquè les meves ordres són raonables.
- I la meva posta de sol que ? - va recordar el petit príncep que no oblidava mai cap pregunta, un cop l'havia feta.
- La tindràs, la posta de sol. Jo l'exigiré. Però esperaré, amb la meva ciència de governar, que les condicions siguin favorables".

Davant l'home de negocis:
"- I que en fas dels estels ?
- Que què en faig ?
- Sí.
- Res. Els posseeixo.
- Posseeixes els estels ?
- Sí.
- Però si ja he vist un rei que...
- Els reis no posseeixen res. "Regnen sobre". És molt diferent.
- I de què et serveix posseir els estels ?
- Em serveix per ser ric.
- I de què et serveix ser ric ?
- Per comprar altres estels, si algú en troba".
...
"- Jo, si tinc un mocador, me'l puc posar al voltant del coll i endurme'l. Si tinc una flor, la puc collir i endurme-la, Però tu no pots collir els estels!
- No, però els puc dipositar al banc.
- Què vol dir això ?
- Vol dir que escric en un paperet la quantitat d'estels que tinc. I després tanco aquest paper amb clau en un calaix.
- I ja està ?
- Ja n'hi ha prou !
És divertit, va pensar el petit príncep. És bastant poètic. Però no és gaire seriós".

Si fa temps que no l’heu rellegit, us el recomano. Sovint falta sentit a les nostres actuacions i quan aquestes tenen efectes sobre els altres, són perilloses.
Dono gràcies a l’Escola de Música d’Arenys de Mar per l’agradable vetllada d’aquest divendres d’abril.