Avui llegia un escrit a arenyautes on s’animava la gent a fer un boicot a la revista local Arenys / Vida Parroquial, i a tots aquells establiments i empreses que s’hi anuncien, com a mesura de força en contra de les opinions escrites per la Permanent de Consell Parroquial, al full del diumenge de fa un parell de setmanes, en relació als fets de la nit de naps, i també d’escrits a l’edició de febrer de la mateixa revista Arenys / Vida Parroquial, que encara no he pogut llegir.
Jo sóc subscriptor i en alguna època també col·laborador amb els meus escrits. No estic massa d’acord amb la línia que des de fa anys segueix la revista, ni amb la manera de pensar i d’escriure del seu Cap de redacció que ocupa un bon percentatge dels escrits. Tinc coneixement de baixes significatives per escrits considerats insultants o massa crítics de persones que, per l’ocupació i responsabilitat que exerceixen considero que haurien de ser més tolerants i demòcrates. Aquests darrers dies també hem conegut baixes de subscriptors arran de les manifestacions pels fets de la nit de naps. Encara que no les comparteixo, aquestes les podria entendre millor.
La campanya que semblaria es vol iniciar per boicotejar Vida Parroquial i els seus col·laboradors, em dol i la posaria al mateix lloc que la campanya de bona part de la resta d’Espanya en contra dels productes catalans. Totes dues tenen la mateixa legitimitat i sentit. Un sentit que jo no hi sé trobar perquè sempre posaré per davant la paraula i el diàleg a qualsevol forma de pressió generalitzada. Hi ha doncs moltes passes a fer abans d’emprendre una acció com aquesta que tampoc ens porta enlloc, ni ens soluciona els problemes que ara tenim, perquè no els afronta de cara sinó que va a l’anècdota.
Aquests dies s’ha escrit molt a arenyautes, i de les paraules tothom n’ha pogut treure les seves conclusions. Ha sortit tot el que els seus narradors volien expressar. A mi, com molta altra gent que ho ha manifestat, em preocupa el futur de les relacions del nostre poble; les conseqüències que se’n poden derivar per a les persones i per a la societat en general. Voldria que la ferida, que encara és oberta, cicatritzés el més aviat possible. Però això només ho podrem fer tots plegats afrontant la situació de cara i oblidant campanyes inútils que només poden complicar més les coses.
Jo estic pel diàleg, i vosaltres?
Jo sóc subscriptor i en alguna època també col·laborador amb els meus escrits. No estic massa d’acord amb la línia que des de fa anys segueix la revista, ni amb la manera de pensar i d’escriure del seu Cap de redacció que ocupa un bon percentatge dels escrits. Tinc coneixement de baixes significatives per escrits considerats insultants o massa crítics de persones que, per l’ocupació i responsabilitat que exerceixen considero que haurien de ser més tolerants i demòcrates. Aquests darrers dies també hem conegut baixes de subscriptors arran de les manifestacions pels fets de la nit de naps. Encara que no les comparteixo, aquestes les podria entendre millor.
La campanya que semblaria es vol iniciar per boicotejar Vida Parroquial i els seus col·laboradors, em dol i la posaria al mateix lloc que la campanya de bona part de la resta d’Espanya en contra dels productes catalans. Totes dues tenen la mateixa legitimitat i sentit. Un sentit que jo no hi sé trobar perquè sempre posaré per davant la paraula i el diàleg a qualsevol forma de pressió generalitzada. Hi ha doncs moltes passes a fer abans d’emprendre una acció com aquesta que tampoc ens porta enlloc, ni ens soluciona els problemes que ara tenim, perquè no els afronta de cara sinó que va a l’anècdota.
Aquests dies s’ha escrit molt a arenyautes, i de les paraules tothom n’ha pogut treure les seves conclusions. Ha sortit tot el que els seus narradors volien expressar. A mi, com molta altra gent que ho ha manifestat, em preocupa el futur de les relacions del nostre poble; les conseqüències que se’n poden derivar per a les persones i per a la societat en general. Voldria que la ferida, que encara és oberta, cicatritzés el més aviat possible. Però això només ho podrem fer tots plegats afrontant la situació de cara i oblidant campanyes inútils que només poden complicar més les coses.
Jo estic pel diàleg, i vosaltres?
1 comentari:
Benvolgut Xavier,
Sóc l'autor de l'escrit al que et refereixes.
Només volia fer-te veure que la comparació que en fas amb el boicot de les Espanyes als productes catalans no em sembla massa adequada.
En el cas que ens interessa, parlem d'una publicació religiosa que es manté sobretot gràcies als seus subscriptors i anunciants. I sembla que, enlloc de ser una via de comunicació entre els fidels (cosa legítima), serveix per carregar contra el jovent d'Arenys en un to bastant allunyat de la fe cristiana.
En cap cas he dit que aquesta revista hagi de plegar. Només he demanat que no se li doni suport econòmic per part dels anunciants i subscriptors. Si volen continuar escrivint el que hi escriuen, que ho facin. Però que s'ho paguin ells!
No seré jo el que també hi col·labori anant a comprar a la botiga d'un anunciant (que per això s'hi publicita pagant uns diners que vol rendibilitzar).
Salutacions,
Publica un comentari a l'entrada