Miquel de Cervantes, català?

Ahir vaig assistir a la conferència organitzada pel Centre d’Estudis Josep Baralt, a càrrec d’en Jordi Bilbeny i que tractava de Miquel de Cervantes català: raons d’una ocultació. La sala noble del Calisay es va fer petita i els organitzadors en sortiren molt satisfets.
Una hora abans ens havien convocat als socis de l’entitat per fer l’assemblea general. La convocatòria va aconseguir reunir a tres socis: dos ex-alcaldes i jo mateix. A dalt la presidència hi havia tres membres de la Junta: la presidenta, la secretària i el tresorer.
L’assemblea va servir per recordar les activitats dels darrers tres anys i l’estat de comptes de l’entitat, que compta amb uns setanta socis. Els temes estrella varen ser el poder de convocatòria, l’edat dels socis i la dificultat de trobar treballs i estudis per publicar a la revista Salobre, i em varen venir a la memòria uns comentaris d’un internauta molt agut que escriu arenyautes i que es queixava irònicament de la poca cultura que s’exercitava al nostre poble. Ho feia per contrastar les manifestacions que sovint surten sobre el món cultural d’Arenys.
No sé si volem fer massa coses i no donem l’abast o bé és cert que la cultura ja no ens mou. No hi ha dubte que Arenys compta amb una agenda plena d’activitats i normalment reben una bona assistència. El problema és més en l’empenta que cal donar a les coses i que cada vegada hi ha menys gens disposada. Posar-te al capdavant d’una entitat vol dir molta dedicació, temps, imaginació, paciència i optimisme, al marge de la pròpia capacitat. Després t’agrada veure que l’esforç ha valgut la pena però sempre et queda el regust que amb més col·laboració no hi hauries patit tant.
La conferència va ser llarga però la gent la va seguir atent i interessada. En Jordi ja ens va avançar que no pretenia convèncer a ningú sinó tan sols plantejar-nos dubtes sobre la veracitat de la versió històrica que hem rebut, i ens va exposar una gran quantitat d’exemples que provarien la manipulació de la història.
Al marge del què creiem o no, el treball d’en Jordi és extraordinari i se li ha d’agrair l’esforç i dedicació. Estic segur que ahir en Jordi va sortir satisfet d’haver pogut plantejar la seva teoria al seu poble natal i haver estat, almenys per un moment, profeta a la seva terra.