Aquests dies llegim a la premsa la incomprensible situació de la primera potència mundial davant d'una tragèdia de grans dimensions. Sovint fem anàlisis massa simplistes. Creiem que les coses són blanques o negres, és a dir, en un país ric tothom és ric i en un de pobre tothom és pobre. Després tenim l'oportunitat d'observar com a països d'alt nivell de pobresa n'hi ha uns quants a qui no els falta res. També podem veure com en estats rics hi ha molta gent que no té prou recursos per viure o que ho fa sota una condicions penoses.
La imatge que els Estats Units dóna, i encara més l'actual president, és d'un país ric i autosuficient, que es permet la llicència d'anar predicant i donant consells a la resta del món, intervenint on li plau amb l'excusa d'aconseguir un món més just, a l'estil del seu. Ara, després d'una catàstrofe de greus conseqüències, han sorgit tot un munt de qüestions i s'ha posat en dubte la veracitat de la imatge que ens han volgut vendre. Als Estats Units hi ha pobresa. Cada vegada hi ha més diferències entre la població rica i la menys afavorida, i la política social del govern federal està molt lluny de reconduir la situació i vetllar per la classe social més indefensa.
Podem treure'n moltes lliçons i reflexionar-hi amb profunditat però permeteu-me que us faci mirar cap a casa i comprovem si la nostra societat, al nostre país, podem sentir-nos contents de com ho estem fent. No cal que hi hagi cap calamitat per adonar-nos que a casa hi ha pobresa, amb molta gent que té dificultats per arribar a finals de mes, amb maltractaments, violència i delinqüència que ens pensàvem que només passava a les pel·lícules o a països desestructurats i endarrerits.
Quan veig que els nostres governants s'entretenen discutint segons què, m'indigna pensar que no s'està fent el suficient per millorar la situació dels menys afavorits. Estic a l'expectativa de l'entrada en funcionament, aquest mes de setembre, de la compatibilitat entre les pensions de viudetat i el Sovi, que s'ha aconseguit després de la sortida del govern d'Espanya, del Partit Popular, i gràcies al treball de diputats de CIU i el concurs de l'actual govern del PSOE. Haurem de veure si aquesta compatibilitat i la supressió dels actuals complements resulta beneficiosa. Les vídues, trenta mil a Catalunya, ens hauran d'explicar si obtenen un increment en els seus ingressos i si aquest els permet viure amb la dignitat que es mereixen.
És molt trist el què està passant als Estats Units, i encara més quan t'adones que la gran prepotència del seu president i afins, només és capaç d'enfrontar-se als països pobres però no sap com sortir-se'n davant d'una catàstrofe dins la seves fronteres. Procurem que a casa, però, no caiguem en els mateixos errors. Fem una societat més justa que tothom hi tingui cabuda, amb la dignitat que cadascú de nosaltres es mereix.
La imatge que els Estats Units dóna, i encara més l'actual president, és d'un país ric i autosuficient, que es permet la llicència d'anar predicant i donant consells a la resta del món, intervenint on li plau amb l'excusa d'aconseguir un món més just, a l'estil del seu. Ara, després d'una catàstrofe de greus conseqüències, han sorgit tot un munt de qüestions i s'ha posat en dubte la veracitat de la imatge que ens han volgut vendre. Als Estats Units hi ha pobresa. Cada vegada hi ha més diferències entre la població rica i la menys afavorida, i la política social del govern federal està molt lluny de reconduir la situació i vetllar per la classe social més indefensa.
Podem treure'n moltes lliçons i reflexionar-hi amb profunditat però permeteu-me que us faci mirar cap a casa i comprovem si la nostra societat, al nostre país, podem sentir-nos contents de com ho estem fent. No cal que hi hagi cap calamitat per adonar-nos que a casa hi ha pobresa, amb molta gent que té dificultats per arribar a finals de mes, amb maltractaments, violència i delinqüència que ens pensàvem que només passava a les pel·lícules o a països desestructurats i endarrerits.
Quan veig que els nostres governants s'entretenen discutint segons què, m'indigna pensar que no s'està fent el suficient per millorar la situació dels menys afavorits. Estic a l'expectativa de l'entrada en funcionament, aquest mes de setembre, de la compatibilitat entre les pensions de viudetat i el Sovi, que s'ha aconseguit després de la sortida del govern d'Espanya, del Partit Popular, i gràcies al treball de diputats de CIU i el concurs de l'actual govern del PSOE. Haurem de veure si aquesta compatibilitat i la supressió dels actuals complements resulta beneficiosa. Les vídues, trenta mil a Catalunya, ens hauran d'explicar si obtenen un increment en els seus ingressos i si aquest els permet viure amb la dignitat que es mereixen.
És molt trist el què està passant als Estats Units, i encara més quan t'adones que la gran prepotència del seu president i afins, només és capaç d'enfrontar-se als països pobres però no sap com sortir-se'n davant d'una catàstrofe dins la seves fronteres. Procurem que a casa, però, no caiguem en els mateixos errors. Fem una societat més justa que tothom hi tingui cabuda, amb la dignitat que cadascú de nosaltres es mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada