Des de primers de juliol Arenys de Mar compta amb un nou equipament cultural. No es tracta d’un edifici de nova construcció sinó d’un equipament amb molta història, que es va inaugurar l’any 1828, que ha sofert tota mena de vicissituds, i que des de feia bastants anys duia mala peça al teler. Gràcies però a la il·lusió dipositada per uns quants arenyencs vinculats des de sempre al món de la cultura; a la tenacitat de l’entitat propietària de l’immoble; a l’opció política dels nostres governants que varen creure en la viabilitat de la restauració de l’equipament i hi han destinat els recursos necessaris; gràcies a tots i totes, el nou Principal és ja una realitat. El Teatre Principal que, abans de tancar la darrera vegada atesa la perillositat estructural, ens va posar a la boca de molts arenyencs, la llaminadura de la màgia teatral, de l’encant de la dansa, de la bellesa musical... ens va donar també prou força per reivindicar i cercar recursos perquè només estiguéssim parlant d’una pausa, d’un temps d’espera.
El dijous 7 de juliol de 2005, data fatídica pels ciutadans britànics i per a tota la societat que es regeix pels principis democràtics, vàrem fer un parèntesi al nostre xoc emocional, per participar en la inauguració del nou Teatre Principal d’Arenys de Mar. L’acte va retre memòria i agraïment a uns quants arenyencs que ens havien deixat abans que poguessin veure realitzat el seu somni; i va servir per valorar l’esforç de molts per aconseguir obrir les portes del Teatre i aixecar el teló. És d’agrair la iniciativa municipal de convidar en aquest acte els representants de les entitats culturals, socials i esportives del municipi, ja que són aquestes les que configuren la nostra societat i donen testimoni dels sentiments, anhels, projectes i vida del nostre poble.
Malgrat que d’arreu brollava felicitat i gratitud, no es va deixar d’esmentar la necessitat de continuar amb la segona fase de l’obra, per condicionar els espais annexes al teatre, que són imprescindibles perquè l’activitat cultural pugui desenvolupar-se amb unes mínimes condicions. Tot i així no s’hi va voler insistir ja que ningú volia desafinar la melodia de la inauguració, però tothom era conscient que aquest tema seria notícia una vegada païda la rehabilitació del Teatre.
En Jordi Pons, un dels principals impulsors de la reforma, va aprofitar l’ocasió per oferir-nos un gran treball teatral, amb la presència de tots aquells elements que un dia com aquest calia tenir present: la firma d’un autor arenyenc, Josep M. Arnau; la interpretació dels nostres actors i actrius, professionals i amateurs; dels músics de casa i els tècnics de so i llum; dels escenògrafs... Arenys era present a dalt i a baix de l’escenari. Una presència física i virtual i tots érem conscients de la jornada que estàvem vivint, que amb la descoberta d’una placa, deixaríem immortalitzada.
En menys d’un any Arenys de Mar ha incorporat dos espais culturals: el Teatre-Auditori del Col·legi La Presentació i el nou Teatre Principal. Són dos elements, un de propietat privada i l’altre públic, que vénen a sumar-se al conjunt d’equipaments del municipi, que han de facilitar la creació i difusió cultural a casa nostra. Dos espais que caldrà rendibilitzar, no tan sols en termes econòmics, que també, sinó culturals i socials.
El repte que té ara l’Ajuntament d’Arenys amb el Principal, és el de donar forma a la seva gestió, de manera que sigui profitosa pel municipi, i el menys costosa econòmicament. Una gestió que en pugui treure el màxim profit sense hipotecar els pocs recursos del nostre Ajuntament. El nou teatre afegeix més despesa no obligada sense que el poder públic de l’Estat ni la Generalitat de Catalunya hagin solucionat els problemes de finançament de l’administració municipal.
La solució que sembla més plausible, per les informacions que tenim, és la de l’externalització de la gestió. Una solució que evita més fàcilment la consolidació de la despesa municipal, però que necessita d’un bon plec de clàusules contractuals, perquè l’equipament continuï servint el municipi i que la despesa de diner públic no vagi a parar a mans privades, o el que és el mateix, que l’ús públic d’aquest nou equipament no comporti un increment de la despesa de la ciutadania.
El conveni signat amb la Societat Coral l’Esperança és una solució temporal al futur de la gestió. L’experiència del funcionament anterior a la rehabilitació a mans de la mateixa entitat ens fa ser optimistes i estem expectants pel començament de la nova temporada. Malgrat això la solució definitiva serà la que marcarà el camí del nou Teatre Municipal i ens demostrarà si ha valgut la pena la inversió de diner públic a l’edifici del carrer de l’Església.
El dijous 7 de juliol de 2005, data fatídica pels ciutadans britànics i per a tota la societat que es regeix pels principis democràtics, vàrem fer un parèntesi al nostre xoc emocional, per participar en la inauguració del nou Teatre Principal d’Arenys de Mar. L’acte va retre memòria i agraïment a uns quants arenyencs que ens havien deixat abans que poguessin veure realitzat el seu somni; i va servir per valorar l’esforç de molts per aconseguir obrir les portes del Teatre i aixecar el teló. És d’agrair la iniciativa municipal de convidar en aquest acte els representants de les entitats culturals, socials i esportives del municipi, ja que són aquestes les que configuren la nostra societat i donen testimoni dels sentiments, anhels, projectes i vida del nostre poble.
Malgrat que d’arreu brollava felicitat i gratitud, no es va deixar d’esmentar la necessitat de continuar amb la segona fase de l’obra, per condicionar els espais annexes al teatre, que són imprescindibles perquè l’activitat cultural pugui desenvolupar-se amb unes mínimes condicions. Tot i així no s’hi va voler insistir ja que ningú volia desafinar la melodia de la inauguració, però tothom era conscient que aquest tema seria notícia una vegada païda la rehabilitació del Teatre.
En Jordi Pons, un dels principals impulsors de la reforma, va aprofitar l’ocasió per oferir-nos un gran treball teatral, amb la presència de tots aquells elements que un dia com aquest calia tenir present: la firma d’un autor arenyenc, Josep M. Arnau; la interpretació dels nostres actors i actrius, professionals i amateurs; dels músics de casa i els tècnics de so i llum; dels escenògrafs... Arenys era present a dalt i a baix de l’escenari. Una presència física i virtual i tots érem conscients de la jornada que estàvem vivint, que amb la descoberta d’una placa, deixaríem immortalitzada.
En menys d’un any Arenys de Mar ha incorporat dos espais culturals: el Teatre-Auditori del Col·legi La Presentació i el nou Teatre Principal. Són dos elements, un de propietat privada i l’altre públic, que vénen a sumar-se al conjunt d’equipaments del municipi, que han de facilitar la creació i difusió cultural a casa nostra. Dos espais que caldrà rendibilitzar, no tan sols en termes econòmics, que també, sinó culturals i socials.
El repte que té ara l’Ajuntament d’Arenys amb el Principal, és el de donar forma a la seva gestió, de manera que sigui profitosa pel municipi, i el menys costosa econòmicament. Una gestió que en pugui treure el màxim profit sense hipotecar els pocs recursos del nostre Ajuntament. El nou teatre afegeix més despesa no obligada sense que el poder públic de l’Estat ni la Generalitat de Catalunya hagin solucionat els problemes de finançament de l’administració municipal.
La solució que sembla més plausible, per les informacions que tenim, és la de l’externalització de la gestió. Una solució que evita més fàcilment la consolidació de la despesa municipal, però que necessita d’un bon plec de clàusules contractuals, perquè l’equipament continuï servint el municipi i que la despesa de diner públic no vagi a parar a mans privades, o el que és el mateix, que l’ús públic d’aquest nou equipament no comporti un increment de la despesa de la ciutadania.
El conveni signat amb la Societat Coral l’Esperança és una solució temporal al futur de la gestió. L’experiència del funcionament anterior a la rehabilitació a mans de la mateixa entitat ens fa ser optimistes i estem expectants pel començament de la nova temporada. Malgrat això la solució definitiva serà la que marcarà el camí del nou Teatre Municipal i ens demostrarà si ha valgut la pena la inversió de diner públic a l’edifici del carrer de l’Església.
Publicat a l'Ametlla d'Arenys, agost de 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada